Petites demostracions d'afecte

- La llista

2012-02-16T08:37:00.002+01:00

Crec que seria bo fer una llista de totes les coses que ens fan sentir bé, de totes les coses positives de la nostra vida; una música, un dia especial que vam viure, un moment en que vam riure molt... I portar sempre a sobre aquesta llista. Sempre tenim dies millors i dies pitjors, i quan ens adonéssim de que tenim un dia una miqueta fluix, podríem consultar la nostra llista de pensaments

- Fe i raó

2012-02-07T19:53:00.001+01:00

La llibertat d’un acaba just quan comença la de l’altre. Aquesta afirmació, però, no serveix sempre; no pot, per exemple aplicar-se a la raó: la raó d’un és seva i no té perquè acabar-se en ningú. Igual que la fe. Raó i fe s’han barallat sempre, perquè totes dues han volgut sempre envair la llibertat de l’altre, i en nom de l’intolerància o la desmesura, han comés els mateixos pecats. Però no es

- Cançons de més o menys un minut.

2012-01-23T19:22:00.004+01:00

N’hi ha prou temps en més o menys un minut per donar gràcies, per demanar perdó, per fer silenci, per donar la mà, per trencar un cor, per rentar-se les dents, per demanar ajuda, per netejar-se les mans. Per escriure un missatge, per engegar l’ordinador, per curar una ferida, per mirar-se la panxa, per obrir un llibre, per tancar una porta, per agafar el tren, per perdre’l. Per escortar un

- Bon Nadal (Adeste Fideles)

2011-12-21T13:32:00.007+01:00

El Nadal, com a celebració, no sempre ens arriba en el millor moment (no podríem aplicar aquesta màxima a moltes coses de la vida?). Perquè volem estar contents i gaudir al màxim d’aquesta data, i no sempre tenim les condicions adequades per fer-ho. Però precisament va ser en aquestes circumstàncies que Jesús va venir al món: és un rei que en comptes de palau va tenir un estable, no va tenir

- Món (sensible)

2011-12-04T08:25:00.006+01:00

La última imatge del vídeo mostra la cara de Harold Whittles, un nen de cinc anys sord de naixement, en el moment que li van posar un audiòfon i va sentir per primera vegada la seva pròpia veu. L’he volgut posar al final perquè la trobo simpàtica i perquè conèixer la seva història em va fer pensar en tot el que encara li quedava per descobrir a la vida. Milers d’imatges que, com la seva

- Oració

2011-11-07T08:51:00.001+01:00

Pot semblar estrany relacionar els quatre elements: aire, aigua, terra i foc, amb l’oració. Potser perquè no estem acostumats a pregar amb els sentits, tot i que hi ha molts camins oberts com la pregària del cor en la que la respiració té un paper important, o posar les mans sobre una imatge, o mirar-la, o veure els elements com a germans, com feia sant Francesc d’Assís. Jo he volgut ser més

- La lluna

2011-10-07T08:40:00.000+02:00

Aquesta entrada te la dedico a tu Núria, per acompanyar-me sempre i animar-me, i també perquè vaguis practicant cançons infantils! Una abraçada forta i enhorabona!!! Gràcies amiga.

- L'adagio de l'estel

2011-09-10T07:56:00.003+02:00

Encara que puguem veure a un nen que camina sol, darrera seu acostuma a haver algú que el vigila, el cuida, li para el menjar a taula... Els esser humans hem evolucionat com gairebé tot element viu del planeta , però no deixa de fascinar com el nen que vivia a les cavernes s’ha convertit en l’home que passeja per l’espai, com tantes coses s’han posat d’acord perquè això succeeixi; la capacitat

- Cant (per l'Eucaristia)

2011-08-12T19:00:00.001+02:00

És tot un privilegi poder passar uns dies de vacances. Compartir el nostre temps amb les persones que estimem sense mirar el rellotge o haver de marxar en un d’aquells moments entranyables en que ens hi sentim a gust i ben acompanyats. Per a mi, com a cristià, i afegint els detalls que em fan sentir practicant de la meva fe; la pregària, l’Eucaristia, el donar gràcies... És com una petita

- L'hora del pati

2011-07-24T17:00:00.004+02:00

Quan una de les meves nebodes era molt petita va passar uns dies a casa. Va arribar una carta i la meva mare es va posar les ulleres per poder llegir-la; la nena no podia parar de riure, mai havia vist l’havia amb ulleres i va pensar que era un joc divertit. Recordo també que un dia jugàvem a amagar-nos i em va dir; tiet, no em puc amagar, al lloc on ho volia fer ja s’ha amagat una formiga ...

- Meditatiu

2011-06-14T20:48:00.007+02:00

Tu que tens els ulls de color verd, de color blau, de color marró. Que tens el cabell ros, i castany, i negre i roig i curt i llarg, arrissat i llis. Les mans grans i petites, aspres i suaus, i la pell blanca i fosca, i ets molt alt i molt petit. Tu que ets tan estrany que no et sembles a ningú però apareixes en tothom. Tu Senyor, que estimes en silenci i en silenci renyes, que crides en els

- La Conversió

2011-05-23T08:58:00.007+02:00

Diuen que existeix l’amor a primera vista, i que dura per sempre. Només una mirada i la vida canvia per sempre. També hi ha qui un bon dia escolta una música o veu una pel•lícula, i descobreix quelcom de nou en sí mateix del que ja no podrà prescindir mai. Son moments de canvi, en els que ens convertim al que tenim davant, ens entreguem involuntària i inevitablement perquè hem trobat allò que ens

- Thelemaco

2011-05-14T08:56:00.002+02:00

El camí espiritual és com un garbell que deixa passar la sorra fina separant-la dels elements més sòlids. A dalt de garbell queden les pedres i els pals que duem a sobre, tot allò de tan pesat que arrosseguem en forma de rancúnia, ambició o odi. A sota, la sorra neta , fina i transcendent, renovada i suau, com acabada de néixer. Des de sobre del garbell, veiem des del nosaltres, des del jo

- La Vetlla

2011-04-20T13:20:00.003+02:00

Hi ha dues persones que m’han influït en els últims anys. Una em va mostrar la fe. L’altre, em va ensenyar a caminar per ella. Una es diu Montserrat, i l’altre, hi viu allà. I aquí acaba, més o menys, l’explicació del lloc on surten les imatges del vídeo. Ara fa dos anys que faig aquest bloc, i no crec que hagi influït en ningú això, però he pogut compartir les meves passes per la vida provant de

- Petites Demostracions d'Afecte

2011-04-07T19:43:00.006+02:00

Hi ha unes paraules de Jesús que sempre m’han inquietat quan me les han dites; “No tinguis por...”. Això, dit per Jesús és una passada, però quan algú t’ho diu jo penso; que ample s’ha quedat i que poc m’ha solucionat.Projectem cap enfora tot allò que ens fa por i el monstre de sota el llit, el de l’armari, el de la feina, el llop... Tots agafen una dimensió terrorífica alimentada per nosaltres.

- El Temple (del Gènesis a l'actualitat).

2011-03-23T08:00:00.002+01:00

Fa poc vaig passar davant la casa on vaig néixer. Hi vaig viure fins els 10 anys i hi guardo molts records. Ara ha canviat, altres persones hi viuen, altres colors la vesteixen i altres mobles la decoren. Però és el mateix sol que la desperta als matins, la mateixa lluna que la vigila de nit, el mateix vent que l’acarona i la mateixa pluja que la renta per fora. El món és com un temple on aprenem

- Fràgil

2011-02-21T08:02:00.001+01:00

Us convido, a qui ho desitgi, a submergir-nos en el món de la fragilitat.Allò fràgil no és només el que pot trencar-se fàcilment, ni allò que necessita molts cuidats. El realment fràgil és allò que necessita un amor especial, una atenció especial, unes carícies concretes. Allò que és humà i diví, per la seva delicadesa, per la seva simplicitat i per el seu misteri inassolible. Allò que escapa a

- El pla dels albats (presentació)

2011-02-07T15:41:00.006+01:00

Fa uns anys vaig visitar a Olèrdola el “pla dels albats”: entre desenes de tombes antropomorfes excavades a la roca, de l'alta edat mitjana, trobes centenars de petitíssimes excavacions fetes per als nens, impressiona. Se sap ben poc d’aquella època, després de la gran evolució soferta al període romà, hi va haver una passa enrere social; van desaparèixer les ciutats, la tecnologia, i la cultura

- Fragments

2011-01-03T17:10:00.004+01:00

He recollit una sèrie de fragments del bloc i els he agrupat, és una mena de menú de degustació. Avui pensava que seria interessant que a la vida tots tinguéssim les mateixes oportunitats, que poguéssim provar una miqueta de tot; saber el que sent un milionari, el que sent un emigrant, el que sent algú que ha sobreviscut a una guerra, el que sent algú que passa gana cada dia, el que sent algú que

- El noi de la Mare

2010-12-24T17:47:00.004+01:00

El noi de la Mare és una cançó tradicional catalana. Les tradicions no només són això, costums heretades, també són la nostra identitat, allò que ens ha donat una particularitat i una manera de fer. I evidentment, també seran la nostra herència, allò que transmetrem, intentem doncs que siguin boniques!. Perquè no dir que les nostres tradicions, són una part de la nostra llum, amb la que il•

- Silenci

2010-12-02T23:30:00.000+01:00

La vida és com un sediment de tràfic, televisió, nens que corren, veïns que parlen i telèfons amb melodies inapropiades en moments inoportuns. Quan tot això ens manca, comencem a sentir-nos sols i a escoltar sorolls insospitats com el cruixir de la fusta o els llampecs en la distància. En mig de tot això, hi ha tot allò que parla en silenci; l’espelma que crema, el núvol que passa, el camí que

- Adagio Omniscient (vídeo)

2010-10-28T19:40:00.003+02:00

A vegades, podem fer millors les coses, un cop fetes, és fàcil analitzar-les i millorar-les. Però hi ha una cosa difícil d’igualar, i és el moment en que les fem, la passió que sentíem en aquell moment és única. Volia re-interpretar aquesta peça per fer el vídeo, però crec que hi ha una vida privada en les coses que fem, una vinculació entre nosaltres i elles, que no té a veure amb la nostra

- Passió nº 3 (vídeo)

2010-10-13T19:48:00.004+02:00

Abans, la carretera per anar a la platja des de casa era molt dolenta i perillosa. Fa uns anys van enderrocar unes quantes muntanyes (textualment) i en van fer una de nova molt bona. Ara sembla que ha quedat antiga i tornen a enderrocar muntanyes (textualment), per fer una de més ample. Crec que encara que som molt moderns, encara no sabem fer planetes, però ens estem especialitzant en

- Setembre

2010-10-01T00:28:00.003+02:00

- Septiembre - Poesia de Rosa (Una Virgo Lunática)

2010-09-28T08:05:00.004+02:00

Dulce melancolía en Septiembrehojas caídas enlazadas con quimerasramas heridas por el transcurso del tiempoformando una tupida alfombra de deseosVientos ahogados por la tristezasusurros callados en la malezatierra abonada de pasiones y recuerdoscuerpo a cuerpo en un dulce lecho de sentimientos. Gràcies Rosa, per compartir aquesta poesia al meu bloc.

- El Temple

2010-09-09T08:00:00.001+02:00

En la pròpia essència de l’esser humà hi resideix la necessitat de la veritat. Això forma part de nosaltres. La nostra societat sembla que tendeix a que aquesta veritat sigui visible, palpable, demostrable. Jo penso que per entendre el món, a les persones, necessitem més eines que “creure el que veiem”. Estem fets de sentiments, emocions, d’angoixes i neguits que podem expressar, comunicar als

- Camí (Vídeo)

2010-08-30T22:17:00.008+02:00

- Oració

2010-07-26T19:29:00.008+02:00

Resulta difícil parlar d’oració o de pregària a qui no creu, perquè un procediment resulta ineficaç sense una raó. Però la fe s’encarna a través de les persones que creuen en l’amor com a font d’existència, i això deixa moltes coses a les nostres mans. Tots tenim una virtud especial, un do, o un carisma que ens destaca, potser no dels altres, però sí de les altres coses que fem. Crec que Déu és

- El descens

2010-07-14T08:00:00.003+02:00

Si la vida fos una línia recta, podríem travessar-la sense dificultat, com els avions que deixen el cel dibuixat de camins de núvol. Però fins en el moment de la mort, necessitem algú que es faci càrrec de nosaltres i ens doni dignitat. La vida és una gran cadena de muntanyes en constant ascens i baixada, i per viure-la no només hem de comptar amb la nostra capacitat, sinó també amb la col•

- A prop del Tevere

2010-06-18T19:17:00.009+02:00

Un riu pot travesar una ciutat però les seves aigües corren i el riu no serà mai ciutat. Penso que tampoc les persones pertanyem als llocs, provenim d’ells, ens hi estem, els enyorem, però no són nostres, ni nosaltres d’ells. Són les persones que hi habiten als llocs les que fan els llocs importants. Crec que la família, els amics, aquells que formen la nostra comunitat són el veritable lloc al

- La rosa dels vents

2010-05-21T18:51:00.005+02:00

Al llarg de la nostra vida coneixem a milers de persones. Un professor pot tenir incomptables alumnes i un alumne incomptables companys. També tenim veïns, companys de feina, gent amb la que coincidim habitualment... amics d’una salutació, d’un somriure o quatre paraules. Sovint penso que seria bonic que la gent que ens envolta realment fossin amics nostres, però encara que podem compartir espai,

- Petit Virolai amb afecte

2010-04-26T15:54:00.007+02:00

Ara fa un any que va començar aquest blog. I Ara que sembla tan de moda fer variacions del Virolai, jo m’atreveixo a fusionar-lo amb la cançó que dóna nom al blog. No ho considero una variació, sinó una simple submissió . La moreneta, des de dalt de la muntanya serrada pot representar una icona, però per els que l’hem trobada i l’hem vist somriure en la seva misteriosa expressió de silenci, és

- Contemporani

2010-04-14T21:48:00.008+02:00

Sembla com si després de les grans revolucions industrials, el següent pas fos dotar d’ànima a les màquines, convertir-les en fidels nostres. Els comandaments a distància, els Gps, els ordinadors, l’obsessió per la robòtica...Un munt d’objectes que només tenen sentit estant al nostre servei. És com si volguéssim viure en un món artificial, sotmès a nosaltres i a la nostra capacitat de creació,

- Jerusalem

2010-03-25T10:00:00.006+01:00

Sovint busquem justificació als nostres actes excusant-nos en l'actitud dels altres, en la indiferència que podem sentir per els que ens ofenen o en la rancúnia. Volem tenir raó, per sentir-nos lliures de tota culpabilitat, per no haver de qüestionar-nos, per sentir-nos valents i respectables. Fins i tot, hi ha qui creu que com més crida més raó té, i també qui calma la seva consciència pensant

- Passió nº3

2010-03-09T13:32:00.008+01:00

Hi ha una propietat que comparteixen la llum i l’aigua, i és la seva capacitat per arribar als llocs més inaccessibles. L’aigua, lliscant i filtrant-se, i la llum, reflectint-se. En la foscor més absoluta, en el trencall més fi, en la nit més profunda, la llum sempre s’obre camí. Com un cinquè element que vol formar part de nosaltres. Com si ens busqués, la llum sent veritable passió per

- L'hora del pati

2010-02-19T17:09:00.019+01:00

Alguna llei desconeguda fa que amb el temps els records es tornin colors, olors i textures, percepcions que ens vinculen al nostre passat, enfilant-lo tot en l’agulla que som nosaltres. Tot el bé i tot el mal del passat van quedant enrere, i la vida ens va enfortint i endurint. Aquest present, aquesta maduresa present, també quedarà enrere, però el seu color, la seva textura, hi és a les

- Blau (versió 2)

2010-02-12T02:20:00.007+01:00

De vegades la vida fa girs inesperats, i ens porta a destins inimaginables, o ens perdem per sempre,un “sempre” incert, ja que no podem parlar amb propietat d’allò que no ens pertany. I un perdre’s injust, ja que no hauríem de judicar el que desconeixem o rebutgem. Un d’aquests girs em va fer entrar un dia a una Església, i després a moltes més. Vaig oblidar dir-ho a algunes amigues que feia

- Introducció al pas del temps

2010-01-26T02:54:00.006+01:00

Si els anys duressin la meitat, tindria el doble de la meva edat. I si duressin el doble, la meitat. Sempre m’ha semblat fascinant el pas del temps. En els animals, en les plantes... hi ha arbres que viuen milers d’anys, i hom pot ser espectador de tot el procés de vida d’un gos, d’un gat o d’un ocell. Voldríem viure eternament, ser joves sempre. Però el temps no és consciència, el temps és vida

- La Mare de Déu quan era xiqueta

2009-12-26T20:34:00.007+01:00

Un dels moments més íntims entre un pare o una mare, i un fill, és quan li canten perquè s’adormi. Aquest fet tan usual, com a fills, ho recordarem tota la vida. No se’n parla d’això, és guarda al cor com un tresor . Aquests dies de Nadal, vull compartir aquest pensament que m’acarona; La Mare de Déu cantant-li cançons a Jesús perquè s’adormi, i Ell, guardant-la per sempre dins el seu cor immens

- Desembre ( Fragment de les parets de vidre 2)

2009-12-12T05:17:00.011+01:00

Fer balanç de les coses és com voler ajuntar els fragments d’un mirall trencat per poder mirar-nos en ell. I el resultat acostuma a ser semblant a la imatge que rebríem de la metàfora; nosaltres mateixos trencats. Lluitem buscant una perfecció difícil d’aconseguir. Si hem sigut honestos, podem oblidar ser francs. Si hem perdonat, no podem oblidar l’ofensa. Si hem fet el bé, descuidem ser humils.

- L'Ombra (de la llum)

2009-11-18T02:58:00.006+01:00

Tots tenim una part fosca, una ombra interior feta de pors, inseguretats i anhels. Aquesta ombra s’expressa o es manté oculta, i això afecta a la imatge que podem donar als altres. Si només coneixes algú a través de comentaris, prejudicis o circumstàncies, pot succeir que hi vegis tota la seva foscor, totes les seves incoherències. Si visquéssim pensant que som dolents o que estem equivocats, la

- Cant (Eucarístic)

2009-10-23T15:19:00.008+02:00

Quin és el moment de fer les coses? Conec parelles que han volgut tenir un fill, i el fill ha vingut quan la providència ho ha decidit. Amics que han decidit buscar parella, però la parella apareix quan ja havien desistit. Gent que diu que un dia canviaran d’actitud, i esperen aquell dia com qui espera que deixi de ploure, amb la mateixa imprecisió. De vegades les nostres decisions, els nostres

- Paradís (original)

2009-09-25T01:32:00.012+02:00

Néixer, viure i morir. Per molt que ens puguem sentir especials, formem part d’un cicle natural tan senzill com el d’una planta, un fruit, o una marea. Podem provar de viure al límit, esgotar anguniosament el nostre temps i les nostres possibilitats sota aquesta realitat, també podem prendre decisió de fer de la nostra vida una entrega; a la vocació, als fills, als més necessitats, a la feina...

- Simètric

2009-08-11T20:32:00.007+02:00

Des de l’antiguitat la forma de l’ou ha sigut considerada com a referent de perfecció, el motiu segurament radica en el fet de que és una de les figures totalment simètriques que es poden trobar en la naturalesa.Per aquest motiu, l’ou ha estat utilitzat simbòlicament en les representacions religioses com a forma que suggereix Déu, o a Jesucrist; la icona de la divinitat.Però és una perfecció

- L'adagio de les parets

2009-08-07T02:11:00.004+02:00

“He preguntat al meu veí si sabia anglès i m’ha dit que no, però que el seu cosí parla cinc idiomes... A la feina, parlant de tot i de res, un company ens ha explicat que tot i que ell no va acaba els estudis primaris, el seu germà està preparant el doctorat... si em preguntes si se molt de fotografia, et diré que no, però tinc una amiga a argentina que és tota una referència....”-Aquesta és una

- Petites Demostracions d'Afecte

2009-07-07T20:17:00.008+02:00

Vaig iniciar aquest blog amb molta il•lusió , al final ha anat bé, no és un gran èxit però si ho puc considerar un gran èxit personal. La cosa és que el projecte a funcionat gràcies a la casualitat. La gent es descarrega els arxius des de pàgines on jo pensava que només estaven emmagatzemats per poder ser publicats al blog! En principi el suport l’havia de rebre de coneguts , familiars i amics,

- Andante Cansat (Kiwi)

2009-06-26T03:30:00.005+02:00

Diuen que no és igual trencar-se una cama que quedar-se coix, però en això penses quan la cama ja està curada. Aquesta cançó la vaig escriure en un moment realment trist, després, amb el temps mires enrere i t’adones de que continues caminant i que per algun motiu la felicitat sempre s’enyora com un bon gust a la boca que no acaba de marxar del tot mai, però el dolor, amb el temps es converteix

- Veni Creator Spiritus

2009-06-09T04:14:00.009+02:00

Aquest himne és utilitzat litúrgicament per anunciar el final de la Pasqua i l’arribada de la Pentecosta. Només he utilitzat el principi perquè no és un himne musical, és un himne de paraules, difícilment es pot expressar un missatge com aquest només amb música; estimar amb total confiança des de la intimitat d’un mateix i demanar a l’Esperit Creador que vingui, que se’ns faci pressent , quina

- Àngel

2009-05-30T02:22:00.015+02:00

Si un nen petit està jugant amb un osset de peluix i l’osset se li posa a parlar, el nen ho trobarà tan normal i tan divertit que li començarà a explicar coses. Aquesta mateixa experiència en un adult (comptant amb que l’osset no funcioni amb bateries), l’esgarrifaria i el deixaria sense dormir un parell de dies. Quan creixem la nostra ment és cada cop més racional, més tancada als imprevistos o

- Camí

2009-05-22T04:27:00.007+02:00

Crec que hi moments a la vida que son com un viatge en tren, de vegades no saps si ets tu qui et mous, o si és el paisatge el que va passant davant teu. Créixer, fer-se gran, madurar... son conceptes difícils d’assimilar quan t’adones que és la vida, el teu cos, els demés, que ho fan, però tu continues sent el mateix, amb les mateixes il•lusions i els mateixos gustos. És el mirall que’ns posa de

- Vitrall (atmosfèric)

2009-05-15T03:45:00.010+02:00

El misteri d’un vitrall no són els seus colors o les seves imatges, tampoc la llum, darrera d’ell, que el fa viu. És la combinació de totes tres coses que ho fan expressar-se. En el fons, la vida, és com un gran vitrall en el que si no ens hi fixem bé, o no tenim el moment adequat, moltes coses ens poden passar desapercebudes. Vull fer un petit i atmosfèric homenatge a Montserrat, el meu

- Reset

2009-05-13T03:26:00.006+02:00

Sempre m’han fascinat els insectes que contínuament es colpegen contra els vidres de les finestres intentant seguir el seu camí. Pobrets, ells no saben que hi ha un vidre! Tampoc saben que el vidre existeix. De la mateixa forma, diuen que els peixos no saben que existeix l’aigua, i això em fa preguntar-me quantes coses no sé jo. Sé que existeix el vidre, i sé que existeix l’aigua, però; Quantes

- El pla dels Albats

2009-05-10T00:45:00.008+02:00

Cada día moren 30.000 nens i nenes menors de cinc anys al món per malnutrició o infermetats fàcilment tractables al món desenvolupat, els que aconsegueixen sortir-se’n, patiran pobresa, conflictes bèl•lics, abusos o explotació. Jo crec que el cel és un lloc al que pertanyem en néixer, i que poc a poc anem perdent i hem de treballar molt per tornar-ho a merèixer. Els nens, no ho dubto, hi tenen

- Blau

2009-05-04T08:47:00.006+02:00

“La dona vestia un mantell de color blau, i l’aigua que brollava de la roca era dolça, com el final de les pluges, o el principi de l’estiu...”

- Fragment de "les parets de vidre"

2009-05-02T07:50:00.011+02:00

Imagina dues portes de vidre, entre elles, unes escales i un camí estret. El camí està ple de llantions, i sobre els llantions: les lletanies del Sant Rosari. Els llantions barregen els seus colors amb les seves flames, que com llengües de foc espiritual nascut de llavis de cera, en un dialecte universal, il•luminen el camí de qui hi ha posat en elles la seva fe i la seva esperança. A mig camí,

- Adagio Omniscient

2009-04-30T07:56:00.008+02:00

El que presento avui, ni és un adagio ni ho ha volgut ser mai, però va ser la manera més concreta de definir amb el títol el contingut. Inspirada en el salm 139 (138), és un experiment que volia anar més enllà.... és una composició amb la que s’intenta transmetre no només una textura musical sinó també un color concret; el taronja. No dono més detalls per no complicar la cosa, però l’experiment

- 27 d'abril, l'adagio de l'Estel

2009-04-27T14:16:00.005+02:00

- Pange Lingua

2009-04-26T02:30:00.005+02:00