- Simètric

Des de l’antiguitat la forma de l’ou ha sigut considerada com a referent de perfecció, el motiu segurament radica en el fet de que és una de les figures totalment simètriques que es poden trobar en la naturalesa.Per aquest motiu, l’ou ha estat utilitzat simbòlicament en les representacions religioses com a forma que suggereix Déu, o a Jesucrist; la icona de la divinitat.Però és una perfecció divina que és fa carn en una figura no simètrica, plena de carències i defectes, em fa pensar que Jesús a través dels seus i els nostres límits ens ofereix la possibilitat de poder estimar més, un exemple del veritable amor per sobre de les nostres imperfeccions estètiques o emocionals; un amor perfecte que va més enllà de la perfecció.

- L'adagio de les parets

“He preguntat al meu veí si sabia anglès i m’ha dit que no, però que el seu cosí parla cinc idiomes... A la feina, parlant de tot i de res, un company ens ha explicat que tot i que ell no va acaba els estudis primaris, el seu germà està preparant el doctorat... si em preguntes si se molt de fotografia, et diré que no, però tinc una amiga a argentina que és tota una referència....”
-Aquesta és una cançó d’amor i amistat , dedicada a les persones que d’una manera o altre ens fan sentir més segurs i més complerts. Potser és una manera de fugir de les nostres limitacions, de canviar de tema, però també és un reconeixement a la feina d’aquells a qui estimem. Recorrem a ells per excusar-nos, i amb aquest gest, recordem la seva importància; de cara als altres, de vistes enfora. Però ens trobem també, potser sense adonar-nos, cara a cara amb una cosa important; ells són les parets del nostre cor.