- La Mare de Déu quan era xiqueta

Un dels moments més íntims entre un pare o una mare, i un fill, és quan li canten perquè s’adormi. Aquest fet tan usual, com a fills, ho recordarem tota la vida. No se’n parla d’això, és guarda al cor com un tresor . Aquests dies de Nadal, vull compartir aquest pensament que m’acarona; La Mare de Déu cantant-li cançons a Jesús perquè s’adormi, i Ell, guardant-la per sempre dins el seu cor immens.
He volgut fer una versió d’aquesta cançó de bressol (tradicional), en homenatge a la màgia que envolta aquest tipus de composició. Petites cançons fetes per la intimitat de l’amor, per ser cantades a cau d’orella, amb suavitat, casi en silenci. En aquest món tan material, hauríem de buscar més dins el nostre cor. Ho trobaríem ple de coses petites, que no costen diners i que no tenen preu. Bon Nadal!

- Desembre ( Fragment de les parets de vidre 2)

Fer balanç de les coses és com voler ajuntar els fragments d’un mirall trencat per poder mirar-nos en ell. I el resultat acostuma a ser semblant a la imatge que rebríem de la metàfora; nosaltres mateixos trencats. Lluitem buscant una perfecció difícil d’aconseguir. Si hem sigut honestos, podem oblidar ser francs. Si hem perdonat, no podem oblidar l’ofensa. Si hem fet el bé, descuidem ser humils. Si som humils, confonem l’orgull amb la dignitat... És com si ens creixés una cama i se’ns encongís un braç. La paradoxa és, que la imatge deformada d’un mirall reconstruït, ens ajudaria a veure’ns des de fora, sigui quin sigui el resultat, i això pot ser molt útil. Perquè els pitjors defectes que tenim són aquells dels que no en som conscients. Aquells que és fan presents només quan els somnis es converteixen en petits fragments de vidre, i aquest vidre trencat és tot el que tenim com a imatge de nosaltres mateixos.