![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_cuHxkuAJrWyZ7Uw4HqpStk3vfapikscw4g5mbfI2gSK0VutqRazkdAEal3_rhXd5qbT4pNpMKXI66fjZDC89Q0TvSt_XwrM6drmkPwDuTcudZJo9zN2TAg-h_NoX5M4HvOKhnXUwsTg/s400/Introducci%C3%B3+al+pas+del+temps.jpg)
Si els anys duressin la meitat, tindria el doble de la meva edat. I si duressin el doble, la meitat. Sempre m’ha semblat fascinant el pas del temps. En els animals, en les plantes... hi ha arbres que viuen milers d’anys, i hom pot ser espectador de tot el procés de vida d’un gos, d’un gat o d’un ocell. Voldríem viure eternament, ser joves sempre. Però el temps no és consciència, el temps és vida que transcorre. Per estimar la vida hem d’estimar el temps, i allò que el temps va fent amb nosaltres. Si els anys duressin la meitat, tindria el doble de la meva edat. I si duressin el doble, la meitat.