![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFZjRL88LZocwr31JLbHO6-S1ttKwVBD8dl5FPKkuMQv8Lywl0jgjkzJUBm_gbbCN8uRx1d-Dmk_gc1cYt81934NOJ15xokNDCizDGwszXfgUwZn3TM5yRqc1J1AELSHn_Rs_egu-Pk4/s400/jerusalem+vermell.jpg)
Sovint busquem justificació als nostres actes excusant-nos en l'actitud dels altres, en la indiferència que podem sentir per els que ens ofenen o en la rancúnia. Volem tenir raó, per sentir-nos lliures de tota culpabilitat, per no haver de qüestionar-nos, per sentir-nos valents i respectables. Fins i tot, hi ha qui creu que com més crida més raó té, i també qui calma la seva consciència pensant que qui calla li atorga conformitat. Jo penso que només pot tenir raó aquell que estima, aquell que aprèn del silenci dels altres, que quan s’adona de que la guerra, potser, només viu en ell mateix, obre la mà i l’ofereix. En això ens pot ajudar escoltar Jesús per creure en una Raó més gran i en un amor més sincer. Perquè la raó es perd just en el moment en que no estem disposats a posar-la en dubte.