Tu que tens els ulls de color verd, de color blau, de color marró. Que tens el cabell ros, i castany, i negre i roig i curt i llarg, arrissat i llis. Les mans grans i petites, aspres i suaus, i la pell blanca i fosca, i ets molt alt i molt petit. Tu que ets tan estrany que no et sembles a ningú però apareixes en tothom. Tu Senyor, que estimes en silenci i en silenci renyes, que crides en els nens i en els ocells i que sempre m’esperes amb una llum encesa. Deixa’m dir-te que estava perdut i tenia fred, que tenia gana i set, i em trobava sol en la foscor de la nit. I em vaig adonar que els meus ulls eren closos i les meves mans tancades, un arbre que no feia fruit. Jo era una mirada buida que es va omplir de la teva presència, només meditant en tu un moment.
