-Ego

És difícil situar el punt en que allò que ens molesta o no ens agrada parteix de que realment sigui molest o incòmode, o de si en realitat ens provoca un sentiment intern de confusió. Si “aquella actitud” o “allò”, o “el que m’han dit”, és realment ofensiu, o si em sento ofès jo perquè altera la meva seguretat o contradiu la imatge que jo tinc de mi mateix. Amb el perill sempre de tenir una imatge d’un mateix massa engrandida o massa petita. Perill d’enganyar-se un mateix o voler enganyar els altres amb una disfressa ben elaborada que ni sap, ni diu res bo de qui la porta; només de les seves pors, ambicions, neguits i enveges. Perill de no saber mesurar un ego que no és bo ni dolent,  sempre que estigui en la seva mesura; per no fer por ni pena, per no esclafar al del costat, i poder viure la vida amb dignitat, confiança i entusiasme.

-Adagio for Strings

El nen d’air és l’home que ara escriu i que es llegirà demà amb cabells platejats. 

Els anys passen tan ràpid que de vegades tinc la sensació de que la vida se m’escapa. Els fills creixen, les mares envelleixen i un mateix desperta de vegades i queda sorprès en mirar-se al mirall, com si veiés a un estrany. Però tot plegat és bonic, perquè et fa adonar de l’importància de les coses: de l’important que és estimar a temps, aprofitar el temps, valorar a les persones que tens al costat i gaudir de cada moment com a irrepetible. Després la vida farà de les seves i uns ens quedarem, i altres marxaran, i uns es quedaran i nosaltres marxarem. Però ara, ara estem aquí, i demà: Déu dirà!