Es parla molt en espiritualitat de l’exercici
d’introspecció, d’interioritat, de consciència íntima. Però quan arriba l'Agost,
i un té temps de dedicar-se uns dies, el món sembla haver-se tornat boig i tot
està ple de turistes fent soroll i fotos. Vestits a mig vestir, vermells com dimonis, i tocant-ho tot com si en tenir contacte amb allò que visiten, quelcom
d’aquell lloc els impregnés de la seva essència (m'identifico plenament). I és aleshores quan m’adono de
la relativitat dels símbols materials. De com és necessari
que dia a dia i moment a moment tinguem engegat el motor de la nostra
inquietud, per mantenir el vincle amb la nostra espiritualitat. Hem de mantenir
encesa la flama en els nostres pensaments per poder tocar-la amb les nostres
emocions. Si no, la nostra espiritualitat marxarà amb l’aigua al rentar-nos les mans.
Always on my mind (sempre t’he tingut
present), és una versió en homenatge a Elvis Presley. Si una cançó d’amor està ben
feta, ha de servir per pregar.
