Traductor [translator]


divendres, 1 d’octubre del 2010

- Setembre

Publicat per Manel a 0:28
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. una virgo lunatica6 d’octubre del 2010, a les 12:38

    Hola Manel, cada segundo de nuestra vida es importante y hemos de saber sacarle provecho, es lo que se me ocurre comentar al ver tu video. Como siempre una buena música para empezar un nuevo día.

    Un abrazo.

    Rosa.

    ResponElimina
  2. manel6 d’octubre del 2010, a les 15:43

    Pues sí Rosa, la vida que se va consumiendo cómo los cirios, sin poder volver atrás más que en nuestros recuerdos. Resulta muy gratificante recibir interpretaciones sobre mi trabajo, muchas gracias Rosa. Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Nuria (Fenix)12 d’octubre del 2010, a les 12:43

    Hola Bon dia Manel i Rosa !! dons avui he escoltat tranquil·lament el vídeo " el vent".Com que aqui aquestes meves contrades hi venta fort avui...dons m'ha acompanyat la teva musica.
    Les espelmes ... dons a mi no m'han portat cap pensament de que la vida es consumeixi ,al contrari,sempre que poso una espelma a la Verge de Montserrat ,ho faig amb esperança i plena d'optimisme i aquella flama que hi deixo sempre m'ha semblat que arriba algun lloc que desconec .La música acompanya i molt bé aquesta sensació.
    Manel.. com manca Oikia i el jefe Oikiarre !! oi? T'has adonat que si no hi ha participació d'en Sergi els comentaris es frenen .Seria bonic que entre nosaltres es fessin aportacions de diversos punts de vista Oi ?. Costarà una mica... trobar noves inquietuds .
    Una forta abraçada i gràcies per la mùsicaaaaa
    Nuria

    ResponElimina
  4. manel12 d’octubre del 2010, a les 18:27

    Hola Núria! Trobo motl interessant també la teva interpretació. T’haig de confesar un secret; les imatges del ciri gran i els llantions, són montserratines! (més informació a una entrada antiga del bloc: “Fragment de les parets de vidre [1]. ) . La tecnologia que avança imparable, combinada amb el temps absent de l’espiritualitat, i una necessitat present de combinar totes dues per trobar l’equilibri, ho puc veure així.

    Sí que falta Oikía, i també tens raó amb això del Sergi. Ja ho habia pensat de fer més conversa, crec que en el fons es tracta d’això, de que el Sergi “obri foc i després moderi la batalla”, però no és tan fàcil, crec que l’estructura de youtube no te un ordre massa precís en quest sentit. Intentaré veure si puc aportar més, però em fa cosa que sembli que volem acaparar l’atenció, s’ha de fer entre tots. Una abraçada Núria, i gràcies per les teves paraules. Fins aviat!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)