Que tots som únics i diferents ja ho sabem,
però de vegades m’agradaria ser especial, però especial de veritat, i que
tothom m’apreciés, i valores el que faig, i el que dic, i el que penso...Això
només té un inconvenient, i és que ja no seria jo, i perdria tots els
privilegis que ara em fan únic i diferent. Però seria fantàstic tenir l’aprovació
de tothom, sentir-me ple d’AFECTE i
amb la consciència tranquil·la de que mai m’equivoco.
Però cada persona fem el nostre camí, de
vegades seguint les petjades d’altres als que admirem, de vegades guiats pels
nostres instints i intuïcions, obrint camins i intentant omplir les nostres PETITES insatisfaccions personals de
qualsevol tipus. I amb les nostres petjades deixem empremta en el món i en les
persones que anem trobant. De vegades amb més sort, de vegades amb menys.
I de vegades penso, que el que fa realment
especial a una persona, és el seu compromís, la seva convicció i la seva
integritat per fer dels seus actes veritables DEMOSTRACIONS del que sent, del que viu, i del que creu. Perquè tota la vida pot
resumir-se en una paraula: “vida”. I perquè estar viu és perdre’s, trobar-se, i
tornar-se a perdre tantes vegades com faci falta, fins a trobar el veritable
camí: aquell que ha sigut creat a la mesura dels nostres peus i a l’alçada dels
nostres somnis.
