Que tots som únics i diferents ja ho sabem,
però de vegades m’agradaria ser especial, però especial de veritat, i que
tothom m’apreciés, i valores el que faig, i el que dic, i el que penso...Això
només té un inconvenient, i és que ja no seria jo, i perdria tots els
privilegis que ara em fan únic i diferent. Però seria fantàstic tenir l’aprovació
de tothom, sentir-me ple d’AFECTE i
amb la consciència tranquil·la de que mai m’equivoco.
Però cada persona fem el nostre camí, de
vegades seguint les petjades d’altres als que admirem, de vegades guiats pels
nostres instints i intuïcions, obrint camins i intentant omplir les nostres PETITES insatisfaccions personals de
qualsevol tipus. I amb les nostres petjades deixem empremta en el món i en les
persones que anem trobant. De vegades amb més sort, de vegades amb menys.
I de vegades penso, que el que fa realment
especial a una persona, és el seu compromís, la seva convicció i la seva
integritat per fer dels seus actes veritables DEMOSTRACIONS del que sent, del que viu, i del que creu. Perquè tota la vida pot
resumir-se en una paraula: “vida”. I perquè estar viu és perdre’s, trobar-se, i
tornar-se a perdre tantes vegades com faci falta, fins a trobar el veritable
camí: aquell que ha sigut creat a la mesura dels nostres peus i a l’alçada dels
nostres somnis.
Ser especial !!!No creus que tots tenim alguna cosa que ens fa ser únics per algú en especial??
ResponEliminaLa nostre manera de fer mai pot caure be a tothom i es ben cert que hi han persones amb qui sentim mes afinitat.Persones a qui hem estimat,estimem,per les seves paraules,la seva lleialtat envers nosaltres .
Una abraçada
Núria
I tant que si, Núria, i tu ets un excel•lent exemple de tot això que dius per mi. Però també passa que de vegades sentim un buit que ens fa posar-nos en moviment i voltar i voltar, sovint allunyant-nos de la nostra manera de fer, fins que trobem una font d’aigua que realment ens omple i ens fa adonar-nos de que ser especial és tenir la capacitat de ser un mateix sense por d’estimar i defensar la veritat i el bé. Amb el vídeo volia expressar que de vegades un buit s’omple amb un altre buit: el de la tomba buida, expressió de la vida eterna en Déu. Gràcies per les teves paraules Núria. Una forta abraçada!
ResponElimina