És difícil parlar de la guerra i ser
objectiu. Perquè res no serveix d'excusa si conté violència; ni en la pau ni en
la guerra. I perquè més enllà de les diferents situacions polítiques, religioses
o de desmesura humanes, més enllà de qualsevol situació d’injustícia o
d’opressió, enmig, sempre hi ha persones. Homes i dones que estimen els seus
fills i germans, i fills i germans que estimen els seus pares, amb el
mateix amor i de la mateixa manera que nosaltres. Amb diferents colors de pell,
diferents trets, vestits i banderes, però amb un mateix amor que ens uneix com
a humans i em solidaritza amb el seu patiment: tant en la guerra, com en la pau
o la injustícia.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Manel ..estic a la guait dels teus vídeos i de les teves petites demostracions d'afecte....
ResponEliminaLa musica la miro de compartir...les paraules,..fa dies que tinc un xic les idees tancades per poder escriure correctament. Nomes deixar-te aqui que..... ben cert un mateix amor que ens uneix com a humans i em solidaritza amb el seu patiment: tant en la guerra, com en la pau o la injustícia.
Una abraçada estimat Manel !!
Núria
Estimada Núria, les teves paraules i la teva presencia son sempre agraïdes amb entusiasme. Pau, justícia, caritat...són només paraules que poden aplicar-se en sentits molt diferents, però l’amor, l’estimació, la complicitat, el dolor, l’alegria, l’esperança...són sentiments humans: universals. Crec que el que està passant a Síria en cert sentit té connotacions aplicables a la vida de qualsevol persona; tots hem viscut injustícies, desenganys, hem conegut a persones que volien aprofitar-se de nosaltres, ens hem revelat alguna vegada, o hem volgut controlar una situació. Són petites guerres humanes, que de vegades es fan grans i catastròfiques. Em pregunto: perquè és tan difícil la guerra, i la pau?
ResponEliminaUna abraçada forta Núria, i espero que ens puguem veure aviat!
Hola Manel, te he dejado una respuesta a tu comentario en mi blog de música.
ResponEliminaReferente al vídeo, siempre he oído decir que el hombre es el mayor depredador que habita la tierra, me gustaría que no fuera así....pero...
Un abrazo.
Hola Rosa, enhorabuena por tu nuevo proyecto!
EliminaEs cierto lo que dices, pero tengamos esperanza, porque también es el hombre la especie que conocemos con mayor capacidad de superación.
Un abrazo y gracias por tus palabras!
Siempre se destaca lo que está mal, las noticias
ResponEliminasiempre hablan de lo malo, más de lo bueno de las
entregas en silencio, del amor ofrecido, de todo eso no se habla. Seamos hombres y mujeres de Esperanza, porque como dice en su post, hay mucho amor en el mundo.
¡Gracias Manuel ! encantada de conocerle.
Dios le bendiga. Muy lindo su espacio.
Muchas gracias por tus bonitas palabras Marian! Encantado de conocerte a ti también. Dios te bendiga a ti también y todos a los que amas y te aman. Solo te pido una cosa; no me llames de usted! Aquí todos somos hermanos.
Elimina