Tinc
les mans del meu pare, i els ulls de la meva mare. La creativitat de la meva
avia materna, la paciència del meu tiet
rellotger i la versatilitat de la meva família a Catalunya, que es van
aventurar a provar sort aquí des del sud. D’ells també he aprés a acollir amablement
i a ser solidari, com ho van ser amb ells els catalans quan van arribar a aquesta
terra. No he heretat la “xispa” andalusa dels
meus avantpassats,
però conservo el
seu gust senzill.
D’Adam, he
heretat la
confiança en les dones, i
d’Eva, que en
aquest món el
bé i el mal
conviuen junts, i que el
diable també
creu en
Déu. De
Moisès,
que la recompensa està en fer el correcte. De Josep, que la confiança també és un do, i
de Maria,
que la fe sempre
és amor, i que
l’amor,
tot i néixer frágil i
petit;
pot canviar el
món.
El vídeo
és una
recopilació de
fragments (com el seu propi
nom expressa :D
), espero que us
agradi!
Hola Manel, me ha gustado mucho el vídeo, pero más me han gustados tus palabras, que siempre hacen reflexionar sobre la vida.
ResponEliminaTe deseo unas felices fiestas navideñas acompañadas de mi abrazo de siempre.
Hola Rosa, hoy debe de ser mi dia de suerte, porque la luna se ha pasado por mi blog y me ha llenado de regalos. Gracias por visitarme luna, y por dejar esto lleno de estrellas! Feliz Navidad Rosa, acompañada siempre de abrazos!
ResponElimina