Traductor [translator]


divendres, 12 d’agost de 2011

- Cant (per l'Eucaristia)



És tot un privilegi poder passar uns dies de vacances. Compartir el nostre temps amb les persones que estimem sense mirar el rellotge o haver de marxar en un d’aquells moments entranyables en que ens hi sentim a gust i ben acompanyats. Per a mi, com a cristià, i afegint els detalls que em fan sentir practicant de la meva fe; la pregària, l’Eucaristia, el donar gràcies... És com una petita proporció de cel.

I és que des de fora, l’Eucaristia en concret, pot semblar un acte personal en el que hom desitja salvar-se a sí mateix mostrant la seva fidelitat, però és molt més que això, és un compromís de vida, de costums i d’Amor a Déu i als altres, especialment a aquells que estimem, estimarem, o hem estimat. Com a creient, no em sento mai sol, però tampoc vull anar sol a cel, la realitat d’una fe va més enllà de les coses puntuals, assoleix tots els aspectes d’una vida i ofereix el seu exemple en forma d’amor, paciència, perdó i reconciliació amb tot i amb tots. Perquè només així, amb el nostre compromís, podem mostrar el camí als qui estimem, perquè un dia tard o d’hora, puguem compartir plegats, al cel, les vacances de l’eternitat.