Traductor [translator]


diumenge, 26 de febrer de 2012

- Somnis



Vivim massa de pressa. El món actual és ràpid, veloç, àgil. Els transports són ràpids, la tecnologia, les comunicacions, fins i tot el llenguatge cada cop vol ser més ràpid al preu que sigui: OK, A10, Ptons, ens B-iem!.
La vida passa com un somni en el que no som del tot conscients de totes les coses que fem i ens passen. Hi ha però una altre manera d’assaborir la vida, de valorar-la no quantitativament, sinó per allò que les experiències que vivim ens aporten. Però això requereix un petit esforç: parar-se, mirar, veure i escoltar. Sinó la vida és converteix en una mena de somni lúcid, en el que en voler viure tant, deixem córrer els dies omplint-los d’imatges sense connexió. La vida no és només el que vivim, és també allò que ha representat per a nosaltres el que hem viscut, i si això ens ha fet millors.

dijous, 16 de febrer de 2012

- La llista



Crec que seria bo fer una llista de totes les coses que ens fan sentir bé, de totes les coses positives de la nostra vida; una música, un dia especial que vam viure, un moment en que vam riure molt... I portar sempre a sobre aquesta llista. Sempre tenim dies millors i dies pitjors, i quan ens adonéssim de que tenim un dia una miqueta fluix, podríem consultar la nostra llista de pensaments positius. Uns dies ens aniria bé el primer, d’altres el tercer, i d’altres dubtaríem entre dos. Perquè cada dia és diferent, i cada mal, requereix el seu propi remei. Però seria bonic poder-nos il•luminar per la llum dels bons moments, dels bons records i les coses que ens agraden i tenir-los sempre pressents en el cor. Per fer dels dies més fluixos record i presència incommensurable de tot lo bo que som i vivim.

dimarts, 7 de febrer de 2012

- Fe i raó



La llibertat d’un acaba just quan comença la de l’altre. Aquesta afirmació, però, no serveix sempre; no pot, per exemple aplicar-se a la raó: la raó d’un és seva i no té perquè acabar-se en ningú. Igual que la fe. Raó i fe s’han barallat sempre, perquè totes dues han volgut sempre envair la llibertat de l’altre, i en nom de l’intolerància o la desmesura, han comés els mateixos pecats. Però no es pot tenir fe sense tenir raó, ni pot tenir raó sobre la fe aquell que no l’ha viscut. I les persones de fe, i les persones de raó, i la raó de les persones i la seva fe, són i seran sempre una mateixa cosa. Perquè en una cosa estaran sempre d’acord, i és en que per tenir fe, s’ha de tenir raó, i per tenir raó, s’ha de tenir fe en una veritat que tots busquem humilment.