Traductor [translator]


divendres, 5 d’octubre de 2012

El Viatge


Naixem sense avisar, i morim sense demanar permís. Però entremig sembla que si no tenim un munt de papers escrits sobre nosaltres, no som lliures. No podem viatjar, ni comprar una casa, ni treballar. És normal, no ho dubto, però fins a on és normal? Fins a quin punt podem disposar del món com a lloc nostre per prohibir a una altre persona que visqui on vulgui, que faci la seva casa on més li agradi o que treballi allà on trobi feina? Que és el món si ho miren així? D’acord que tot això assegura un ordre i una convivència, però quin ésser humà té dret sobre un altre per decidir sobre les seves necessitats bàsiques? Raimon Panikkar deia que tots naixem sense papers, i jo avui vull recordar als que viuen i moren sense ells intentant ser lliures.