Traductor [translator]


divendres, 25 de setembre de 2009

- Paradís (original)


Néixer, viure i morir. Per molt que ens puguem sentir especials, formem part d’un cicle natural tan senzill com el d’una planta, un fruit, o una marea. Podem provar de viure al límit, esgotar anguniosament el nostre temps i les nostres possibilitats sota aquesta realitat, també podem prendre decisió de fer de la nostra vida una entrega; a la vocació, als fills, als més necessitats, a la feina... Fent de la nostra vida un servei. Podem viure, podem creure, podem triar. Tota la nostra existència és com un tros de fang amb el que podem fer el que desitgem, i que algun dia s’endurirà en la figura concreta del que hem sigut. Crec que el paradís, més enllà de l’esperança d’una fe, és la utopia de la nostra presència en aquest món, i això em fa pensar en estimar-nos, escoltar-nos i tenir-nos més en compte els uns als altres. Perquè el nostre cicle no només ens parla de nosaltres mateixos, és un cicle que compartim, i en les nostres mans tenim també el paradís dels altres.