Traductor [translator]


divendres, 19 de febrer de 2010

- L'hora del pati


Alguna llei desconeguda fa que amb el temps els records es tornin colors, olors i textures, percepcions que ens vinculen al nostre passat, enfilant-lo tot en l’agulla que som nosaltres. Tot el bé i tot el mal del passat van quedant enrere, i la vida ens va enfortint i endurint. Aquest present, aquesta maduresa present, també quedarà enrere, però el seu color, la seva textura, hi és a les nostres mans ara. Els nens veuen el món com un gran joc, un repte misteriós i imprecís, una gran aventura. Si bé és cert que com a joguines usades, les nostres energies no son les mateixes, i coneixem prou bé el final de la història, crec que és important mantenir la força del present com a eina de vida, com fan els nens, que ho donen tot en cada moment, com si el passat i el futur no tinguessin res a veure amb ells. Potser és un somni, viure sempre amb l’il.lusió dels nens quan surten a jugar al món.


(si cliqueu a la doble fletxa, hi ha una segona versió)

divendres, 12 de febrer de 2010

- Blau (versió 2)


De vegades la vida fa girs inesperats, i ens porta a destins inimaginables, o ens perdem per sempre,un “sempre” incert, ja que no podem parlar amb propietat d’allò que no ens pertany. I un perdre’s injust, ja que no hauríem de judicar el que desconeixem o rebutgem. Un d’aquests girs em va fer entrar un dia a una Església, i després a moltes més. Vaig oblidar dir-ho a algunes amigues que feia temps que no ens veiem, i quan han descobert el blog, han dit:"aquest Manel no està bé, li passa alguna cosa...". Sincerament, hi ha moltes coses que em preocupen; la gent necessitada, el medi ambient, els valors socials...Però a nivell personal crec que estic en un bon moment. Potser la vida és com una espiral que cada cop gira més ràpid i més curt. No puc demanar a les meves amigues que entenguin la meva fe, però crec en un món amb capacitat per a tothom, i on als que ens hi sembli que giren al contrari, també els hi sapiguem trobar el seu espai i el seu respecte, a fi de comptes, tots volem el mateix; trobar la pau i estimar.