Traductor [translator]


diumenge, 27 de gener de 2013

Auschwitz

Va ser un 27 de Gener de l’any 95 quan coincidint amb el 50 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz van començar a emetre per televisió documentals. Jo soc fill de la transició i m’havien educat per tenir por a la guerra, a la gana i a la Unió Soviètica, però no per tenir por de la capacitat d’atrocitat de l’ésser humà. Si mai he perdut l’innocència va ser en aquell moment, veient aquells documentals em vaig adonar de com és de frágil la línea que separa als homes de les bèsties. Recordo un testimoni d’una dona que va sobreviure a l’holocaust i que deia que un cop alliberats, quan van veure als soldats soviètics (ironies de la vida) oferint-los menjar, es van abraçar a ells, perquè no només tenien gana d’aliment sinó també de bondat humana, i que ells els van proporcionar ambdues coses. Potser algún dia deixarem de trobar diferències en els altres i ens quedarem només amb això: amb la bondat humana.

dimecres, 23 de gener de 2013

Món 2

El món va molt ràpid, potser no ens adonem perquè seguim el seu ritme, un ritme continu i marcat. I sembla que els ordinadors són lents, que el tren va lent, que el de davant camina lent, que el que ens segueix va lent, que tot triga molt en engegar-se i molt en parar-se. Com si tinguéssim por de perdre el temps esperant, com si esperar estigués passat de moda, o com si cada cosa que féssim fos tan important que no pot esperar. I l’únic que fem és viure, en un món que sempre ha girat a la mateixa velocitat. I vivim les nostres vides angoixats per el temps que falta i per el temps que ens queda, i per tot el temps que pensem que estem perdent. Hem perdut el respecte al món, al seu temps, a la seva velocitat, a la vida que ens ofereix, a realizar-nos interiorment. Perquè això requereix temps, i jo: “ara no puc”.