Traductor [translator]


dilluns, 26 de juliol del 2010

- Oració


Resulta difícil parlar d’oració o de pregària a qui no creu, perquè un procediment resulta ineficaç sense una raó. Però la fe s’encarna a través de les persones que creuen en l’amor com a font d’existència, i això deixa moltes coses a les nostres mans. Tots tenim una virtud especial, un do, o un carisma que ens destaca, potser no dels altres, però sí de les altres coses que fem. Crec que Déu és el gran carisma del món, un do que ens envolta ofert a tothom; saber fer el bé, estimar, tenir paciència, intentar comprendre... S’ens ofereix continuamen. El do de Déu s’afegeix als nostres dons i ens agermana. Ens uneix en oració d’humanitat. Una oració sense intenció, tan suau que qui la practica ni s’adona de la gran fe que té.


dimecres, 14 de juliol del 2010

- El descens


Si la vida fos una línia recta, podríem travessar-la sense dificultat, com els avions que deixen el cel dibuixat de camins de núvol. Però fins en el moment de la mort, necessitem algú que es faci càrrec de nosaltres i ens doni dignitat. La vida és una gran cadena de muntanyes en constant ascens i baixada, i per viure-la no només hem de comptar amb la nostra capacitat, sinó també amb la col•laboració del altres. Perquè un objectiu, un cim, és només el moment anterior a la passa següent, i voler arribar abans o per sobre dels altres, només ens precipita el moment de baixada, on aquells que ens ajudaven a pujar, podrien haver quedat ja molt enrere.