Traductor [translator]


dissabte, 30 de maig de 2009

- Àngel


Si un nen petit està jugant amb un osset de peluix i l’osset se li posa a parlar, el nen ho trobarà tan normal i tan divertit que li començarà a explicar coses. Aquesta mateixa experiència en un adult (comptant amb que l’osset no funcioni amb bateries), l’esgarrifaria i el deixaria sense dormir un parell de dies. Quan creixem la nostra ment és cada cop més racional, més tancada als imprevistos o les coses que s’escapen al nostre enteniment, ho creiem saber tot i tot ho volem entendre. Aquest fet envaeix la nostra vida, la nostra percepció de la realitat i evidentment, la nostra fe. Per alguns la fe és una convicció, per a altres un sentiment, per els que en tenim, simplement una realitat, però en aquesta realitat no és la nostra percepció la que tria sinó la fe que viu en nosaltres la que percep, la que s’emociona, la que queda en silenci i la que dóna gràcies. Potser hauríem de deixar sempre una petita porta oberta a que de manera imprevista, sovint en desconeguts, de vegades en un llibre, d’altres en una brisa... ens passi a prop un Àngel.

divendres, 22 de maig de 2009

- Camí


Crec que hi moments a la vida que son com un viatge en tren, de vegades no saps si ets tu qui et mous, o si és el paisatge el que va passant davant teu. Créixer, fer-se gran, madurar... son conceptes difícils d’assimilar quan t’adones que és la vida, el teu cos, els demés, que ho fan, però tu continues sent el mateix, amb les mateixes il•lusions i els mateixos gustos. És el mirall que’ns posa de peus a terra i ens pregunta ; Que fa el temps amb nosaltres, quan nosaltres no fem res amb el temps?

divendres, 15 de maig de 2009

- Vitrall (atmosfèric)


El misteri d’un vitrall no són els seus colors o les seves imatges, tampoc la llum, darrera d’ell, que el fa viu. És la combinació de totes tres coses que ho fan expressar-se. En el fons, la vida, és com un gran vitrall en el que si no ens hi fixem bé, o no tenim el moment adequat, moltes coses ens poden passar desapercebudes. Vull fer un petit i atmosfèric homenatge a Montserrat, el meu vitrall, un lloc on la cultura, la natura i l’espiritualitat, conviuen una dintre de l’altre, com en una nina russa. M’agrada pensar que la vida és un gran vitrall ple de colors meravellosos que esperen ser descoberts per nosaltres, només hem d’obrir bé els ulls, i esperar la llum que’ns els faci veure.



Sento enyorança dels antics discos de vinil, amb una cara A i una cara B, els havies de tractar amb molta cura perquè no es ratllessin, i si els volies escoltar, havies de posar l’agulla a sobre amb delicadesa. Després, els podies donar la volta, i ells, sempre agraïts, et deixaven escoltar-los en una nova cançó o una versió diferent de la que oferien en la cara oposada. Afegeixo a aquesta entrada una cara B, perquè, a fi de comptes un vitrall també te dues cares; la que es veu des de dintre i la que dóna a fora, siguem turistes dels colors .

dimecres, 13 de maig de 2009

- Reset


Sempre m’han fascinat els insectes que contínuament es colpegen contra els vidres de les finestres intentant seguir el seu camí. Pobrets, ells no saben que hi ha un vidre! Tampoc saben que el vidre existeix. De la mateixa forma, diuen que els peixos no saben que existeix l’aigua, i això em fa preguntar-me quantes coses no sé jo. Sé que existeix el vidre, i sé que existeix l’aigua, però; Quantes vegades no he sabut que era el que tenia davant? Perquè no podia avançar? . En aquest moments, el millor és quedar-se quiet i pensar, per sertir-te abraçat per el que realment estimes, ja que potser, ha arribat el moment de començar de nou.

diumenge, 10 de maig de 2009

- El pla dels Albats


Cada día moren 30.000 nens i nenes menors de cinc anys al món per malnutrició o infermetats fàcilment tractables al món desenvolupat, els que aconsegueixen sortir-se’n, patiran pobresa, conflictes bèl•lics, abusos o explotació. Jo crec que el cel és un lloc al que pertanyem en néixer, i que poc a poc anem perdent i hem de treballar molt per tornar-ho a merèixer. Els nens, no ho dubto, hi tenen l’accés directe al cel garantit, però el cel no te cap presa per ells. Aquest és el nostre món, i només nosaltres el podem canviar .

dilluns, 4 de maig de 2009

- Blau


“La dona vestia un mantell de color blau, i l’aigua que brollava de la roca era dolça, com el final de les pluges, o el principi de l’estiu...”

dissabte, 2 de maig de 2009

- Fragment de "les parets de vidre"



Imagina dues portes de vidre, entre elles, unes escales i un camí estret. El camí està ple de llantions, i sobre els llantions: les lletanies del Sant Rosari. Els llantions barregen els seus colors amb les seves flames, que com llengües de foc espiritual nascut de llavis de cera, en un dialecte universal, il•luminen el camí de qui hi ha posat en elles la seva fe i la seva esperança. A mig camí, una flama molt més gran que les altres, una flama que no crema i no es consumeix. Passes al seu costat i no la veus. Quan ja has marxat, saps que t’has deixat alguna cosa per fer. Tornes a recórrer el camí, tornes a marxar, i al final, sempre acabes tornant a tenir la mateixa sensació.