Des de dins

boJ

Síria 2

El bon Jesuset

El més bonic de les nadales, per sobre del que celebren, del que signifiquen i de la tradició que transmeten, és que no oculten l’estable, ni els animals, ni la pobresa: no oculten la veritable senzillesa amb la que Déu es fa present al món. El fràgil Jesuset, nascut en mig de la nit, adorat per pastors dins una menjadora. I podríem compadir-nos d’ell, si fos un nen qualsevol, però no ho és; és un nen que porta un missatge, i que parla des de cada instant de la seva presència. Les nadales il•luminen aquesta realitat amb una nova visió, convertint la humilitat en esperança. Per què quant més fosca és una nit, més fàcil resulta trobar la resplendor d’una estrella, i seguir-la, i adorar-la: en un estable, dins una menjadora, al costat d’un riu, amb or, encens i mirra, panses i figues, mel i mató.

Advent, temps de Maria: Ave Maria de Shubert

Al vídeo apareixen, amagades entre les flors, nou imatges de la Mare de Déu, seràs capaç de trobar-les totes?

Dron

Un dron és una màquina, un objecte: normalment avions no tripulats, que són dirigits a distància (per control remot), per un altre. Com la majoria de tecnologies, van ser dissenyats amb intencions bel•licistes, però actualment (tot s’ha de dir), existeixen projectes per integrar-los en causes més honestes com l’extinció d’incendis. La qüestió és que aquestes tecnologies tan avançades de vegades tenen molta relació amb l’evolució social; en la manera de fer les coses dels homes. Imaginem per exemple algú que des de el cim d’un edifici controles als seus drons humans a través de la publicitat, determinats ideals, modes i tendències. Algú que no perd res, i que si un dels seus drons és abatut,dissenya un altre, i des de casa i sense cap risc, controla les seves joguines sense que elles ni tan sols sàpiguen que són joguines. La religió? No té cabuda en aquest joc, perquè parla de moral, de principis i d’eternitat. Coses ben entranyes per a un dron: una joguina sense ànima.

Halo

Avui he vist un reportatge sobre la síndrome d’Asperger. Aquesta síndrome és un trastorn sever del desenvolupament, que altera la capacitat de processament de la informació. Una de les múltiples ombres de l’autisme, que fa que sota una aparença normal i una intel•ligència fins i tot superior a la mitjana, els afectats tinguin una forma de conèixer i interpretar la realitat molt particular i personal. Els trets comuns són: dificultat per a la interacció social, alteració dels patrons de comunicació no verbal, dificultat per l’abstracció de conceptes, i interpretació literal del llenguatge, entre d’altres. No soc cap expert i per això demano disculpes si no he sabut fer una definició adient o prou respectuosa. On vull arribar és al testimoni d’un noi, afectat per aquesta síndrome que relatava els seus problemes per socialitzar-se amb els seus companys d’estudis. Volia ser enginyer físic (i qualitats no li mancaven), i deia que ell podia entendre la física, que tot tenia sentit i era lògic, tot tenia una raó. Però que li resultava impossible relacionar-se amb els seus companys, perquè les persones no tenien lògica i actuaven amb actes sense sentit: no els podia entendre. No entenia el seu comportament, i explicava com li feien coses cruels com riure’s d’ell. Però aquí és on em va impressionar més, perquè no ho deia amb cap recança ni amb cap victimisme, simplement amb incomprensió; no comprenia el mal. Sense odi, sense ironia, sense sarcasme, sense cap tipus de mala intenció, era com escoltar parlar un àngel. L’halo, per si algú no ho sap, és una figura que els homes fan servir en l’art per definir la puresa o allò celestial, però aquesta és la manera de fer dels homes. La manera de fer de Déu troba els seus propis camins.....

Altres vides

Quan era mes jove sovint llegia un apartat en una revista sobre la que no donaré detalls. Recordo que es deia “¿Que hubiese sido de mi vida si…?”, els punts suspensius responien a diverses situacions com: si hagués pres aquella decisió, si hagués dit que sí, si hagués dit que no, etc. La qüestió és que vull recordar no la revista ni el contingut dels articles, sinó l’enunciat en sí mateix: que hauria sigut de la meva vida si… si jo no fos com sóc, si no sigues qui sóc, si hagués nascut en un altre país, en un altre ambient. Per què? Doncs perquè així será molt més fácil pensar en les persones no des de l’un mateix, sinó des de les “Altres Vides”.

R-A

Amb motiu de l’accident de la central nuclear de Txernòbil (ara fa 27 anys), van sorgir una sèrie d’ONG que durant les vacances d’estiu acullen nens i nenas que viuen a prop de la zona contaminada. La majoria provenen d’orfenats, on en molts casos han sigut dipositats per famílies amb problemes vinguts de la duresa de viure en una terra cremada. Són nens sans, però a conseqüència de l'entorn en que han de viure, pateixen alguns problemes com retard en el creixement i afebliment; general i especialment del sistema immunològic. En els mesos que aquests nens passen amb les famílies d’acollida, molts d’aquests problemes es resolen, i els nens tornen enfortits de salut i d’esperança. Amb la crisi, el nombre de famílies d’acollida s’ha reduït; la família acollidora ha de pagar el viatge i el manteniment del nen durant l’estada, així com facilitar-li (si ho requereix) assistència mèdica; dentista, pediatra... no tothom pot fer-se càrrec. Però s’ha de continuar intentant sembrar la llavor en terra bona, i potser ha arribat el moment de que fem el relleu a quelles famílies que, encara que avui ja no poden ajudar, ens han deixat preparat el terreny.