Traductor [translator]


dimecres, 21 de desembre de 2011

- Bon Nadal (Adeste Fideles)



El Nadal, com a celebració, no sempre ens arriba en el millor moment (no podríem aplicar aquesta màxima a moltes coses de la vida?). Perquè volem estar contents i gaudir al màxim d’aquesta data, i no sempre tenim les condicions adequades per fer-ho. Però precisament va ser en aquestes circumstàncies que Jesús va venir al món: és un rei que en comptes de palau va tenir un estable, no va tenir bressol sinó menjadora. I la societat en la que va néixer no era la més adequada per un nen tan especial com ell; havia perdut l’orientació i els valors del bé i de la justícia.
Jesús, el nen que neix per estimar, petit com és, somriu dins del pessebre; somriu quan veu als pastors, als animals, als reis, a la seva mare i a sant Josep. Somriu a la vida i ens somriu a nosaltres. Fem un gest per ell: adorem-lo, estiguem contents. Perquè el Nadal no és les circumstàncies que ens envolten, sinó el que nosaltres som capaços de fer amb aquestes circunstàncies. I Sempre hi ha temps per estimar.
Bon Nadal a Tothom!!!

diumenge, 4 de desembre de 2011

- Món (sensible)



La última imatge del vídeo mostra la cara de Harold Whittles, un nen de cinc anys sord de naixement, en el moment que li van posar un audiòfon i va sentir per primera vegada la seva pròpia veu. L’he volgut posar al final perquè la trobo simpàtica i perquè conèixer la seva història em va fer pensar en tot el que encara li quedava per descobrir a la vida. Milers d’imatges que, com la seva fotografia, en un segon li explicarien històries de llocs llunyans, de persones desconegudes, d’animals exòtics, de glòria i de misèria. No tenim el millor món possible, és cert, però crec que ho intentem, i històries com la del Harold, mostren que l’evolució és positiva i ajuda a la felicitat i el ben estar. Això sí, com ell, potser hem d’aprendre a escoltar la nostra pròpia veu. La que tenim a dins, la única que ens pot donar pau, perquè d’ella fruïm i a ella ens dirigim: la veu de l’Amor.