Traductor [translator]


diumenge, 24 de juliol del 2011

- L'hora del pati



Quan una de les meves nebodes era molt petita va passar uns dies a casa. Va arribar una carta i la meva mare es va posar les ulleres per poder llegir-la; la nena no podia parar de riure, mai havia vist l’havia amb ulleres i va pensar que era un joc divertit. Recordo també que un dia jugàvem a amagar-nos i em va dir; tiet, no em puc amagar, al lloc on ho volia fer ja s’ha amagat una formiga ... De vegades em pregunto que ens passa, perquè no mantenim una miqueta d’aquesta espurna de senzillesa, d’esperit de joc amb al món. Sembla com si ser seriós i exigent no fos compatible amb el nen que hem sigut. L’hora del pati és l’hora en que els nens saben que tota la seva disciplina i totes les seves responsabilitats es posen al servei de la diversió. No tens ganes de que arribi?

Agraeixo a les meves nebodes Marta i Abril els dibuixos que m’han cedit per fer el vídeo, gràcies per tot l’amor que em doneu.