Traductor [translator]


dimarts, 7 de juliol de 2009

- Petites Demostracions d'Afecte


Vaig iniciar aquest blog amb molta il•lusió , al final ha anat bé, no és un gran èxit però si ho puc considerar un gran èxit personal. La cosa és que el projecte a funcionat gràcies a la casualitat. La gent es descarrega els arxius des de pàgines on jo pensava que només estaven emmagatzemats per poder ser publicats al blog! En principi el suport l’havia de rebre de coneguts , familiars i amics, però ha resultat al contrari; de forma insospitada persones totalment desconegudes han acabat fen créixer un projecte que ni sabien que existia. Vull dir que de vegades l’èxit apareix sota l’ombra d’un gran fracàs. Estic molt content del meu blog, molt. Però no he aconseguit cap èxit, perquè aquells a qui anava dirigit el projecte inicial no hi son, potser haig de començar un nou projecte; cuidar més dels meus. I donar gràcies per totes les persones que s’han sentit bé uns minuts, i és que els camins de Nostre Senyor són...meravellosos.


10 comentaris:

  1. Ay tus palabras son siempre tan correctas. Siento que yo nunca puedo expresarme como quiero realmente, que nunca tengo las palbras correctas, pero vos lo haces siempre de forma tan precisa. Es verdad lo que decís sobre los errores de los hombres, causantes de tantos dolores actuales y venideros. Y así también es verdad la fé en el ser humano que va curando de a poco esas heridas.

    "Quizás algún día, realmente todos seremos Uno, y el mundo entonces, será de Todos"

    Lo decía John Lennon, lo decía Bob Marley, lo decía Martin Luther King, lo dicen a diario personas que desde el anonimato luchan por este mundo y espero decirlo yo misma algún día con fundamento en mis acciones.

    Gracias siempre por tus palabras tan inspiradoras y tu música tan hermosa.

    ResponElimina
  2. Muchas grácias a ti Viento del Sur o Indi, porque me animas y me ayudas a seguir con más entusiasmo!,

    ResponElimina
  3. Manel me doy una pasada por aqui de nuevo para responder a tu pedido de un nombre más corto, jaja, lo escribí como respuesta a tu comentario, pero por si no lo ves, te lo escribo, podes llamarme por mi nombre real: Magali

    ResponElimina
  4. Muchas grácias Magali, encantado de conocerte!!!

    ResponElimina
  5. Hola Manel,arrivo per primera vegada en el teu blog.T'he descobert en el blog d'en Sergi d'Assis.
    Tinc ganes de recorrer passejant les teves paraules escrites i la mùsica.La que he sentit de moment,es bonica.Bo..tot l'art quan es fa amb amor surt bonic.
    Avui una salutació i fins a sempre .
    Namasté!! i endevant. Nùria

    ResponElimina
  6. Hola Nùria! Les teves paraules em cauen del cel. Moltes gràcies per el teu comentari, el que realment és bonic és compartir. He tingut un dia horrible, i gràcies a tu l’acabo amb un somriure. Molt agraït Nùria, m'animes a continuar. És simpàtic, perquè jo també vinc del blog del Sergi, és un crak!

    ResponElimina
  7. Hola Manel, paso para saber de vos, como hace mucho no posteas...besos, q estes bien!

    ResponElimina
  8. Hola Magali! que alegria saber de ti!, estoy bien, grácias, espero que tu tambien.He ido un poco justo de tiempo últimamente y no he podido crear entradas, pero estoy en ello. Seguimios en contacto!!!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per les teves paraules ¿T'agraden les acàcies..una abraçada.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tu! Rosa, clar que m’agraden les acàcies, a qui no li agraden les coses boniques? Una abraçada

    ResponElimina