Traductor [translator]


divendres, 25 de setembre de 2009

- Paradís (original)


Néixer, viure i morir. Per molt que ens puguem sentir especials, formem part d’un cicle natural tan senzill com el d’una planta, un fruit, o una marea. Podem provar de viure al límit, esgotar anguniosament el nostre temps i les nostres possibilitats sota aquesta realitat, també podem prendre decisió de fer de la nostra vida una entrega; a la vocació, als fills, als més necessitats, a la feina... Fent de la nostra vida un servei. Podem viure, podem creure, podem triar. Tota la nostra existència és com un tros de fang amb el que podem fer el que desitgem, i que algun dia s’endurirà en la figura concreta del que hem sigut. Crec que el paradís, més enllà de l’esperança d’una fe, és la utopia de la nostra presència en aquest món, i això em fa pensar en estimar-nos, escoltar-nos i tenir-nos més en compte els uns als altres. Perquè el nostre cicle no només ens parla de nosaltres mateixos, és un cicle que compartim, i en les nostres mans tenim també el paradís dels altres.

11 comentaris:

  1. Hola,Manel: Con anem ?
    Renoi!! Has vist ? el Sergi ha tingut l'amabilitat de contestar-nos promptament als nostres comentaris. Es un crack aquest xicot .
    Tant proper que al principi em semblava impossible en un monjo.
    B.. deformació de la meva educació.
    Namasté ,salut i pau!!
    Nuria

    ResponElimina
  2. Hola Núria! Em va fer molta alegria quan fa uns dies vaig veure un comentari teu a Oikía, et trobava a faltar i saben que la teva mare estava delicada, sincerament em preocupava. Estic content de que tornis a escriure, de saber que com estàs i espero que l’avia, com tu la nomenes, també estigui bé. El Sergi te detalls bonics, fa especials les coses i es fa sentir a prop, és autèntic. Per cert, Núria, m’agrada molt el que escrius tu, que no t’ho havia dit! Escrius amb molta sinceritat i tendresa, avui em toca a mi fer-te un homenatge; gràcies Núria per la teva proximitat , la teva amable companyia i les teves paraules que allà on siguin escrites aporten harmonia, saviesa i pau.
    Namasté!!!

    ResponElimina
  3. Bona nit,Manel: La mare està molt més bé,gràcies per les teves paraules .Saps? no se com ni perquè
    que l'energia de les persones que es preocupen per mi i per la meva família es una energia positiva que ens arriba fins a nosaltres.
    Bo... passo a un altra apartat ,per recordar-te o assabentar-te de la mostra d'art que es fa a Manresa aquest proper mes de Novembre. (5 al 8 de novembre).
    Es la fira Mediterrania.
    Fira d'espectacles d'arrels tradicional.
    Hi ha molta informació a Internet .
    Si la coneixes ja saps que es molt interessant per la quantitat d'obres i de música que es poden gaudir a mols indrets de la ciutat.
    Bo... faig propaganda de la meva terra El Bages.

    Una abraçada
    Namasté!! Nuria

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Núria!, no conec aquesta fira i estaré enfeinat aquells dies, però m’agrada que em facis pensar, miraré els actes per internet a veure si m’hi puc escapar a gaudir-ne algun!
    Namasté!

    ResponElimina
  5. Estimats Manel i Núria, les vostres paraules m'arriben en moments oportuns. Quan reps alguna patacada, les paraules amables són com oli suau que amoroseix les ferides. Gràcies de cor! Aquest comentari no el poso en el meu bloc, perquè el llegeix molta gent que em coneix, i no vull que ningú es preocupi massa per mi. Déu ja en té cura. Així ho crec, vaja! :)

    ResponElimina
  6. Buf! Que se li diu al G. Sergi quan apareix al teu blog??? Una vegada em vas dir que no t’idealitzes, aquestes coses es diuen... Sergi, al teu blog la gent no entra per informarse o perquè estigui avorrida, entrem per la qualitat humana i la bellesa profunda que trobem (podria omplir la pàgina amb epítets, però no ho trobo necessari). Si sembres amor, reculls això, i tot el que jo, o la Núria puguem dir son fruits del teu arbre, del que ens transmets a nosaltres, dos veus de moltes que no ho expressen. Segur que Déu en te cura de tu!, sinó, m’enfado amb Ell! (que no ha de sonar explícit). Tu ens acompanyes amb el teu blog. M’ha fet molta il•lusió veure que d’alguna manera també nosaltres et tornàvem alguna cosa, i t’agraeixo moltíssim les teves paraules, les d’ara i les de sempre. No se quins son els motius d’aquesta situació que t’afecta, i no m’he atrevit a escriure a l’última entrada d’Oikía perquè és d’una sensibilitat extrema, però espero que com diu la Núria; t’arribi l’escalfor de la gent que t’aprecia i et puguis sentir millor aviat. Gràcies Sergi, per la teva demostració d’afecte!

    ResponElimina
  7. Benvolgut Sergi :
    les paraules d'en Manel ,son també les meves.
    Que puc dir que no ho hagi dit ell.?

    Namasté!! de tot cor,Sergi.
    i una forta abraçada .

    Nuria

    ResponElimina
  8. Hola Manel: ara soc jo la que estic preocupada per el teu silenci,en aquest blog i en el d'en Sergi.
    Si es per la feina,dons molt bé ,avui dia es un regal poder dir que tenim treball a fer.

    Bon camí i bon treball. Fins a sempre.
    Nuria

    ResponElimina
  9. Hola Núria!!! Ets molt atenta, t’ho agraeixo!. Estic molt refredat i això em fa dedicar una miqueta més de temps al llit, a més, estava preparant una entrada nova i això i la feina, acostuma a absorbir-me uns quants dies el temps lliure, però estic bé. Una abraçada Núria! i gràcies per la teva amistat.
    Namasté!

    ResponElimina
  10. Hola Manel..me he parado en esta foto del paraíso..pero todas son muy bellas..Te deseo que pases unas felices fiestas en armonía y paz y que me sigas leyendo y comentando...me he acostumbrado a tus comentarios...un abrazo. Rosa.

    ResponElimina
  11. Felices fiestas a ti tambien Rosa!!! Estoy al dia de tu blog, no te preocupes que ya iré dejando huellas. Gràcias por tu visita, un abrazo!!!

    ResponElimina