Traductor [translator]


divendres, 19 de febrer de 2010

- L'hora del pati


Alguna llei desconeguda fa que amb el temps els records es tornin colors, olors i textures, percepcions que ens vinculen al nostre passat, enfilant-lo tot en l’agulla que som nosaltres. Tot el bé i tot el mal del passat van quedant enrere, i la vida ens va enfortint i endurint. Aquest present, aquesta maduresa present, també quedarà enrere, però el seu color, la seva textura, hi és a les nostres mans ara. Els nens veuen el món com un gran joc, un repte misteriós i imprecís, una gran aventura. Si bé és cert que com a joguines usades, les nostres energies no son les mateixes, i coneixem prou bé el final de la història, crec que és important mantenir la força del present com a eina de vida, com fan els nens, que ho donen tot en cada moment, com si el passat i el futur no tinguessin res a veure amb ells. Potser és un somni, viure sempre amb l’il.lusió dels nens quan surten a jugar al món.


(si cliqueu a la doble fletxa, hi ha una segona versió)

18 comentaris:

  1. Bon dia Manel ,primer de tot: La nostra estada a Montserrat a anat molt bé. El congres una xic cansat per la gran quantitat d'activitats a fer.
    Ara...personalment vaig ser molt feliç al poder gaudir del silenci de Montserrat al vespre com de bon matí.Caminar per la plaça i anar a visitar la Moreneta ,solaaaaaa gaudint com mai de les pintures i de cada racó fins a tocar la Verge ,renoi !! vaig renovar el meu interior amb energia positiva.
    Saps ?? benvolgut amic ! el G.Sergi amb va poder rebre ,quina alegria !!.
    Compartir una estona en aquell indret de pau , amb el tracte afable i proper d'en Sergi ,va estar un regal !! Des de aquí amb reitero a donar-li les gràcies per ser com es ,obert a la vida i a les persones.
    Ahir vaig poder tornar-me a escapar del congres,amb unes bones amigues, per sentir el virolai i allà el G.Sergi,al costat dels "seus escolans" van tornar-me a emocionar.Ja veus ,un fi de setmana ple de vida i emocions compartides.
    Bo.. després llegiré el teu post amb tranquil·litat per poder compartir .Gràcies,..
    Namasté!! Núria.

    ResponElimina
  2. Hola Núria! No he pogut contestar abans, ha sigut un dia una miqueta rar. Quina alegria que tot hagi anat bé!, i l’afegit de que el Sergi t’hagi pogut rebre ho trobo fabulós! Tenia una miqueta de neguit perquè pel que sé els monjos sempre van molt atabalats de temps, així que al teu gest bonic de voler saludar-lo, s’ha d’afegir la seva amabilitat per rebre’t. És fàcil idealitzar positivament a algú que acompleix les nostres expectatives, i m’ha semblat un gest molt bonic per part de tots dos. Jo soc molt tímid, no m’hauria atrevit a demanar-li, em dones una lliçó de viure demanant per compartir.
    Ara ja ets oficialment una dormidora de Montserrat! Je je, jo trobo un privilegi dormir allà. I m’ha agradat la referència que fas als moments del “Montserrat-íntim”, quan encara desperta o està a punt d’adormir-se. Un dia, de bon matí, estava perdut i vaig acabar allà, en aquell silenci, a dalt d’aquella muntanya, i crec que no he tornat a baixar del tot mai.
    Saps, crec que el moment Virolai, si no l’has viscut no es pot entendre, emociona per necessitat, és un moment d’unió total, cerimoniós, precís, màgic.
    Bueno, veig que has aprofitat el temps, estic molt content, i t’agraeixo que ho comparteixis, no hi ha com canviar d’aires per renovar les energies, a veure si m’envies unes poquetes que fins a divendres no em toca a mi fer la meva posada a punt al Miracle!, una abraçada Núria.
    Namasté!!!

    ResponElimina
  3. Benvolgut, Manel :
    Bo... a mi també em va costar demanar-li.No pensis que va ser facil pujar aquelles escales ,
    les cames em tremolaben ,despres crec que van traicionar-me un xic els nervis .Sempre he estat decidida i m'agradà molt el contacte amb la gent ,peró també soc un xic timida ,no obstant, hi ha una etapa de la vida que vas aprenent a passar una mica de tot aixó i sempre amb la correcte
    mesura obrir els braços i "demanar per compartir".
    I tant que t'envio energia positiva ,amb una forta abraçada .
    Namasté!!
    Núria.

    ResponElimina
  4. Núria, m’agrada una expressió que has fet servir; “passar de tot això” , crec que aquest “això” que has afegit li canvia totalment el sentit a la frase, la fa adulta i responsable, precisa. És bonic com la vida et va deixant veure quines coses son importants i quines no. Una abraçada.
    Namasté!!!

    ResponElimina
  5. Hola Manel,bon dia.
    El meu darrer comentari veig que s'ha perdut per les ones d'internet. Bo.. només quatre paraules per dir-te que gaudeixis d'un enriquidor fi de setmana. La música i també l'indret crec que seran un bon aport d'energia positiva.

    Una abraçada i un fins a sempre.
    Namasté!!
    Núria.

    ResponElimina
  6. Hola Núria!, moltes gràcies! Intentaré aprofitar al màxim, ensopegar-me de les coses bones que s’em propossen i del lloc tan especial. Gràcies per estar sempre tan atenta, amb la teva energia positiva la setmana ha passat més ràpid! Una abraçada, fins a sempre!
    Namasté!!!

    ResponElimina
  7. Hola Manel, he pasado a saludarte y me gusta leer los comentarios, me he sentido como una amiga que ha entrado en vuestra vida a ojear y se ha quedado prendada de lo que ha leído, creo que no os molestará....eso espero, se aprende mucho leyendo las opiniones de los demás. Gracias a los dos por pasaros por mi blog y comentar. Una abraçada.
    Rosa.

    ResponElimina
  8. Hola Rosa! siempre es un placer tenerte de visita. Ya ves, esto aveces es como un pequeño foro. No puedo hablar por Núria, pero en lo que a mi respecta, todo lo que escribo esta pensado para ser leido, compartido y cuestionado, así que no me molesta en absoluto, al contrario, le da sentido y me anima. Un abrazo Rosa, entrar a tu blog es siempre un placer para los sentidos.

    ResponElimina
  9. Hola Manel, I tant que pots parlar per mi ,m'agrada molt compartir aquest raconet de sensibilitat ,sempre desde el respecte per totes les maneres de fer i de pensar.
    Hola Rosa, con el permiso de Manel: Como nos va a molestar compartir comentarios !!.
    Creo que Manel tiene la puerta abierta para todos los paseantes .
    Un abrazo de Núria .
    Namaste!!.

    ResponElimina
  10. Hola Núria!, m’ho vaig passar genial al Miracle, va ser una experiència total que va superar les meves expectatives, tot un alliçonament en convivència, comprensió musical, i transcendència entre els sentits i els sentiments, les emocions. Respecte a la Rosa, l’únic que em molestaria es que sembles que això és només una interrelació personal entre la Núria i jo, aquí parla qui vol, si vol i qual vol, l’única cosa important és que se senti bé fent-ho. Una cosa, a veure si em podeu ajudar... no rebo bé el blog, no em surten els reproductors de música i em dóna algunes errades, agrairia saber si és només quelcom que succeeix al meu ordinador o si alguna cosa falla en la configuració. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Hola Nuria y Manel, acabo de leer vuestros comentarios y he de deciros que me siento muy bien cuando entro en este espacio, pero me siento mejor cuando salgo, es como si recargara energía positiva..es algo diferente y por eso me gusta, también he de decir que algunos temas se me escapan, pero intento comprender el fondo de los mismos, como leer entre líneas. Manel, yo no encuentro ninguna pega de lo que dices que le sucede a tu página, bueno me retiro que estoy con gripe hace ya una semana, menos mal que estos virus no entran en la red, ya hay bastante con los troyanos etc.
    Una abraçada.
    Rosa

    ResponElimina
  12. Ei Rosa, mejorate! Sobre lo que dices del blog, chica! creo que te pasas un poco! en cualquier caso es muy bonito que digas eso, pero cualquier energia positiva que surja de aquí, no es mia (yo la gasto toda haciendo las entradas), es la que dejais las personas amables que pasais por aquí. Grácias por el apunte técnico del blog, a mí me siguen saliendo cosas raras. Un abrazo, y cuidate muchísimo!!!

    ResponElimina
  13. Bon dia !! jo tampoc tinc cap pega en el teu blog,la música sona igual de bé .
    Salud !!
    Namasté!!
    Núria.

    ResponElimina
  14. Gràcies Núria, a mi ara em surt la música, però alguns marcadors de comentaris no treballen bé. Coses de la vida moderna... gràcies per l'ajuda!!!
    Namasté!!!

    ResponElimina
  15. Hola Manel, he visto que antes eras Aitor Menta, estoy un poco confundida, busqué en internet y no me aclaro mucho porque hay varios...y no te situo...no tiene importancia, yo uso mi nombre propio y mi avatar según donde escriba, pero me ha llamado la atención. Que acabes de pasar un buen fin de semana.
    Un abrazo
    Rosa.

    ResponElimina
  16. Hola Rosa, utilizé el seudónimo de Aitor Menta durante algún tiempo, pero siempre he mantenido el mismo avatar. Espero que tu también acabes de pasar un buen fin de semana. Otro abrazo.

    ResponElimina
  17. Hola Manel,nunca se me había ocurrido pulsar donde dice siguiente blog arriba en tu página y ha sido una sorpresa,por su variedad..hay de todo como en botica. No sé donde vives, pero aquí en Malgrat de Mar ha caído una nevada bastante fuerte acompañada de lluvia y viento, el invierno se quiere despedir como solo él puede hacerlo.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  18. Hola Rosa, aquí tambien ha nevado mucho.La última vez que me nevó encima fué hace dos años volviendo de Montserrat la noche de la vetlla de la Mare de Déu, un 26 de Abril!Así es la nieve, tiene su carácter. Un abrazo

    ResponElimina