Traductor [translator]


dilluns, 26 de juliol de 2010

- Oració


Resulta difícil parlar d’oració o de pregària a qui no creu, perquè un procediment resulta ineficaç sense una raó. Però la fe s’encarna a través de les persones que creuen en l’amor com a font d’existència, i això deixa moltes coses a les nostres mans. Tots tenim una virtud especial, un do, o un carisma que ens destaca, potser no dels altres, però sí de les altres coses que fem. Crec que Déu és el gran carisma del món, un do que ens envolta ofert a tothom; saber fer el bé, estimar, tenir paciència, intentar comprendre... S’ens ofereix continuamen. El do de Déu s’afegeix als nostres dons i ens agermana. Ens uneix en oració d’humanitat. Una oració sense intenció, tan suau que qui la practica ni s’adona de la gran fe que té.


12 comentaris:

  1. Tot aquell que estima, que plora davant la desgràcia de l'altre, que se sent solidari de la humanitat, que lluita pel bé de tots...està elevant una pregària a Déu. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  2. Ben trobat amic Joan Josep, gràcies per les tevés paraules, i tota la llum que porten a dintre. Una abraçada.

    Manel

    ResponElimina
  3. Hola Manel:
    Como siempre un placer pasar por aquí, creo que cada uno de nosotros tenemos un don y estamos aquí para poder compartirlo con los demás.

    Una abraçada.

    Rosa.

    ResponElimina
  4. Hola Rosa, siempre es un placer tenerte por aquí. Gracias por tus palabras y por compartir tus dones.
    Un abrazo.

    Manel

    ResponElimina
  5. Bo... Manel es molt maco tot el que avui has escrit,seria tant bonic saber pregar i tenir molt clar el perquè ho fas. Mols cops m'adono que si es demana a quelcom que va molt a l'Església el perquè prega ,sempre surt l'egoisme que treballa per dins....
    Jo tinc els meus dubtes de que tothom tingui un do especial,mes aviat soc de l'opinió que hi ha persones que en deuen tenir tres o quatre de dons especials per talment com fan les coses de bé i com saben estimar als altres i aquests dons mancant a mols altres éssers humans que el seu cor es com una pedra.
    Deixem felicitar-te per la darrera frase que has escrit...
    ""Una oració sense intenció, tan suau que qui la practica ni s’adona de la gran fe que té""".
    Una abraçada de tot cor!
    Aiiii que em deixava dir-te.. avui al vespre pugem a Montserrat per el concert que fan els "Ars Combinatoria" a les nou del vespre.He llegit informació sobre la seva feina i crec que potser enriquidor assistir.hi .
    Bon fi de setmana i bones vacances si ja les tens aprop .
    Nuria

    ResponElimina
  6. Hola Núria! Trobo simpàtic això que dius sobre la repartició dels don; molts per uns i res per altres! Però penso que tots som capaços d’estimar, i que no hi ha cors durs com la pedra, sinó cors amb la closca dura com la pedra!. Crec que els dons són com ocells que els podem tenir en una gàbia per sempre o deixar-los lliures, que volin, i un dia tornaran i ens explicaran tot el que han vist.
    Aquesta nit treballo, que sinó ja m’estava posant en camí cap a Montserrat, aquests concerts m’encanten i crec que el d’avui és especialment bonic. Desitjo que ho gaudiu molt! I espero que puguem compartir el pròxim. Les vacances les vaig fer al Juny, així que ja conto enrere per les de l’any vinent. Et desitjo també a tu i als teus un molt bon estiu!!!
    Una abraçada Núria, i moltes gràcies per les teves paraules i la teva companyia. Fins aviat;

    Manel

    ResponElimina
  7. Hola bona nit Manel. El concert fantastic,ens ha agradat molt.Quines veus ,quan de treball per arribar aconseguir la gran complicitat que demostren amb totes les cançons.
    Bon treball !!
    Nuria .

    ResponElimina
  8. Hola Núria estic content de que t'agradés el concert, Montserrat sempre és una garantia de qualitat. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  9. Hola Manel:bon vespre,nomes quatre ratlles per dir-te:nen que es troba a faltar els teus comentaris tant aquí com en el canal del G.Sergi.
    Bo... la vida a vegades es mes complicada que el que nosaltres voldríem i aixo ens resta una mica de temps per compartir alguna estona en aquests racons.Bo..no obstant espero que estiguis bé i que la vida et porti plaer amb la teva musica,la feina,la família.
    Petons, Nuria

    ResponElimina
  10. Estimadíssima amiga Núria, gràcies per les teves paraules, i per trobar-me a faltar! Jo vaig seguint les meravelles que escrius al blog del Sergi, però en aquesta ocasió no hi puc participar, no puc descarregar el vídeo sencer (per allò de la connexió lenta), només he pogut veure uns cinc minutets i no m’atreveixo a parlar sense conèixer tot el contingut. Em fa ràbia perquè el que he vist és fantàstic, a més, conec al P. Ramon dels cursos que realitza al Miracle, i he llegit el seu llibre-diari que va fer sobre el camí, un llibre espectacular que em va significar molt. Però de vegades les coses van con van... I al blog (aquest) provo de publicar almenys un cop al mes, però de vegades costa trobar el moment. També espero que tu i els teus estigueu bé i gaudint d’aquest agost tan estrany que estem tenint. Una abraçada forta. Fins aviat!

    ResponElimina
  11. Hola Manel: el vídeo d'en Sergi,m'ha inspirat paraules sinceres i plenes de vida.Gracies per les teves paraules! vaig aprenen a tornar a gaudir del meu camí.
    Em sap greu els teus contratemps per descarregar els vídeos.No obstant penso que som pocs els "comentaristes" que tenim la teva experiencia d'haver llegit el llibre del camí del P.Ramon i seria bonic conèixer i compartir aquesta vivència i el que va significar per tu.
    Saps? el proper fi de setmana marxo de vacances " tres dies " pro per mi es molt .Aixo significa que de moment a casa tots estem be . Vaig a Llança a gaudir del mar Mediterrani,la seva calma i de St.Pere de Rodes i algun concert que es fa en aquell bonic indret. Estic contenta .
    Bo... Manel,sigues feliç amb els qui estimes i t'estimen . Una forta abraçada .Namaste!! Nuria

    ResponElimina
  12. Núria, et desitjo molt bones vacances de tres dies, has canviat la quantitat per la qualitat!Ser feliç amb el que tenim és un gran repte de savis!
    Moltes gràcies per les teves paraules i la teva amistad Núria. Fins aviat! Namasté!

    ResponElimina