- Septiembre - Poesia de Rosa (Una Virgo Lunática)

Dulce melancolía en Septiembre

hojas caídas enlazadas con quimeras

ramas heridas por el transcurso del tiempo

formando una tupida alfombra de deseos

Vientos ahogados por la tristeza

susurros callados en la maleza

tierra abonada de pasiones y recuerdos

cuerpo a cuerpo en un dulce lecho de sentimientos.



Gràcies Rosa, per compartir aquesta poesia al meu bloc.

- El Temple

En la pròpia essència de l’esser humà hi resideix la necessitat de la veritat. Això forma part de nosaltres. La nostra societat sembla que tendeix a que aquesta veritat sigui visible, palpable, demostrable. Jo penso que per entendre el món, a les persones, necessitem més eines que “creure el que veiem”. Estem fets de sentiments, emocions, d’angoixes i neguits que podem expressar, comunicar als nostres semblants, però ells, només ens entendran per la seva pròpia capacitat de sentir. Vull dir que el que veiem dels altres, i el que mostrem de nosaltres, de vegades és poc més que la feina d’un mirall, una imatge, una fotografia. Crec que sentir és veure, i que l’amor és un temple. I que tota la veritat de nosaltres, hi resideix en ell.