Traductor [translator]


dimarts, 28 de setembre de 2010

- Septiembre - Poesia de Rosa (Una Virgo Lunática)


Dulce melancolía en Septiembre

hojas caídas enlazadas con quimeras

ramas heridas por el transcurso del tiempo

formando una tupida alfombra de deseos

Vientos ahogados por la tristeza

susurros callados en la maleza

tierra abonada de pasiones y recuerdos

cuerpo a cuerpo en un dulce lecho de sentimientos.



Gràcies Rosa, per compartir aquesta poesia al meu bloc.

10 comentaris:

  1. Hola Manel: molt bonic el detall de penjar la poesia de la Rosa .Paraules acompanyades de música fantastic !!
    Sempre m'ha fascinat la poesia,llegir un poema i pensar..si aixo que diu també ho sento jo en el meu interior,però caram saber-ho plasmar amb paraules..quina enveja.
    Endavant Rosa i Manel: dos artistes !!
    Una abraçada per tots dos.
    Nuria

    ResponElimina
  2. Hola Núria, moltes gràcies! Ha sigut un petit experiment que va sorgir de fer un dia i havia quedat en l’aile. Crec que és una combinació simpàtica perquè tan la Rosa com jo tenim les nostres pròpies normes a l’hora d’expressar-nos. Cada persona expressa a la seva manera, i ja t’he dit moltes vegades que tu tens el teu art de transmetre emocions i experiències, l’art de compartir és l’art dels que ensenyen per aprendre. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  3. Hola Manel, me ha encantado este experimento, me has dado una grata alegría, ya tenemos más cosas en común y gracias a ti por compartir tu espacio, espero qué esta primera vez sea el inicio de un largo camino.

    Un abrazo para ti y otro para Nuria.

    Rosa.

    ResponElimina
  4. Hola Rosa, me alegro de que te haya gustado. Un abrazo, seguiremos caminando, esperando nuevas simbiosis! je je. Hasta pronto.

    ResponElimina
  5. Hola molt bona tarda de diumenge: avui hem anat al Miracle per conèixer més bé la carretera ja que feia temps que no hi pujava i varen dir-me que estava en obres. Saps'' he conegut al G.Ramon Ribera ,i ens hem saludat un moment a peu de carretera.Estic ansiosa per anar a fer el curset de Psicologia i els somnis i per gaudir amb la Pau que es respira en aquell indret.

    Bo... has tret el cap en el canal del Sergi?? renoi aquest cop si que ho tinc dificil per fer un comentari.Bo..com manca Oikia i la seva proximitat i aquell ventall de persones de tota edat i condicions. La vida es canvi......ja ho se !! i aquí hi ha el repte!saber-nos adaptar als canvis .Que m'ho expliquin a mi!! que en tinc un ventall ...
    Bo,miraré,llegiré, aprendre i compartiré.
    Una abraçada !!
    Nuria

    ResponElimina
  6. Hola Núria, el Miracle és un dels meus llocs preferits, ja veuràs que bé t’ho passes al curset!
    Avui no he entrat encara al bloc del Sergi, tot i que vaig contestar el teu missatge de l’altre dia i espero que entenguessis que feia broma! I he vist els teus comentaris al 100 peus, molt bonics. Jo ara començo a estudiar i no se si podré dedicar-me tant a voltar i escriure, però ho intentaré. Ara miraré a veure que ens a preparat el Sergi, segur que al final faràs uns comentaris esplèndids, com sempre. Una abraçada, fins aviat!!!

    ResponElimina
  7. Hola Manel: com van els estudis ?? Bo..ja em diràs cap on van les teves inquietuds universitaries!fantastic.
    Quina enveja que em fas,bo sana l'enveja ,que es un defecte molt lleig.... i jo estic molt contenta de que tinguis l'oportunitat de fer quelcom que et satisfà.
    Una abraçada i fins ... a sempre.
    Nuria

    ResponElimina
  8. Hola Núria ! vaig fent, però una mica inquiet fins que agafi el ritme, ja t’escriuré un missatge més concret explicant-te de que va la cosa. Ei, em va agradar molt el que vas escriure al bloc del Sergi, tan inspirada com sempre. Una abraçada Núria, fins sempre!

    ResponElimina
  9. Manel:tens tota la raó amb això de semblar que volem acaparar l'atenció.Saps que em va passar amb el darrers comentaris? dons que varen sortir tots tres seguits i va saber-me greu !! Soc una mica impulsiva ho se i quant per quelcom circumstancia em ve al cap una idea o paraules per compartir dons ho faig i apaaaaa a les hores no n'hi ha cap més esperant torn i surten tots tres.ufffff.i seguides !!
    Bo.. es igual..saps? tinc una amiga a la que si vull fer-la "enfadar" una mica ... sempre li dic "nena que aquesta edat som invisibles,al entrar a un local per el carrer etc....avantatge que tenim ..axis podem passar de moltes coses.
    Ja veus el sentit del humor que no manqui juntament amb l'amistat "
    Una forta abraçada!!
    Nuria

    ResponElimina
  10. Ei Núria, molt simpàtic el que dis de tu i la teva amiga. No has de patir però, l’espai de comentaris és molt petit i és normal que quan es volen expressar coses es necessiti fer ús de més d’un missatge, penso. A mi el que em preocupa és que per crear diàleg, has de provar de incitar a altres persones, i no voldria que se senissin molestes ja que hi ha molta gent que escriu en diàleg tancat amb el Sergi i podrien sentir-se incòmodes. Ja anirem veient, jo tinc la sort que escric amb pseudònim, je je.

    ResponElimina