Traductor [translator]


dijous, 28 d’octubre de 2010

- Adagio Omniscient (vídeo)


A vegades, podem fer millors les coses, un cop fetes, és fàcil analitzar-les i millorar-les. Però hi ha una cosa difícil d’igualar, i és el moment en que les fem, la passió que sentíem en aquell moment és única. Volia re-interpretar aquesta peça per fer el vídeo, però crec que hi ha una vida privada en les coses que fem, una vinculació entre nosaltres i elles, que no té a veure amb la nostra capacitat de fer sinó de sentir. Penso que hi ha coses que són importants no per lo bé que les hem fet, sinó per el lloc que ocupen en la nostra vida, un lloc que pertany a un moment irrepetible, aquell en que van néixer, i al que ens remeten constantment.
Gràcies al bon Déu per deixar-me fer-li aquesta petita lloança.

16 comentaris:

  1. Hola Manel;sort que per les ones d'Internet els virus del refredat no invadeixen els altres espais ..estic molt refredada... i només manca una setmana per marxar a Paris...brrrrrr.i voldria pujar a Montserrat a xarrar una estona amb la Moreneta .Fa cinc anys que el meu estimat Josep ,va marxar a fer el camí dels estels, i aixó crec que em fa baixar les defenses i apaaa un refredat com fa anys no havia "gaudit".
    Avui, com son de properes les teves paraules.Parles de moments ....en que tot el que hem fet , el que hem viscut i el que hem sentit, no es pot tornar a repetir ,de cap manera ,per molt que ho desitgem ,els sentiments , les emocions,la passió ,ens poden semblar iguals ,no obstant no ho son.
    Cada moment de la vida es únic e irrepetible...
    per tant em sembla tant important "sentir" "palpar"tots els moments de la vida.Els que son durs ,dons, per aprendre ,per madurar,els bons per arrelar el el nostre interior la sensació joiosa de la vida .

    Comparteixo les teves paraules :"Penso que hi ha coses que són importants no per lo bé que les hem fet, sinó per el lloc que ocupen en la nostra vida, un lloc que pertany a un moment irrepetible, aquell en que van néixer, i al que ens remeten constantment".

    Paraules molt maques ,Manel..ara voldria compartir...tinc dues experiències molt properes en el temps.La primera vegada que dues persones apreciades o més ben dit "estimades" van obrir-me els seus braços per acollir-me en una abraçada ,vaig sentir una emoció tant gran i una proximitat que crec que va ser com un traspas d'amor de bondat i de pau ..crec que mai més podré tornar a sentir aquella sensació,serà un altre ,també plena de bones vibracions i d'empatia ,però aquell moment serà irrepetible.El tinc guardat en el meu cor,com un tresor enviat per fer-me seguir caminant i caminant per un camí que cada dia tinc més segur ,mes clar.
    Gràcies per ser-hi ,Manel.
    Una forta abraçada
    Nuria

    ResponElimina
  2. Hola Núria! Ai amb els refredats... a casa estan igual, però jo de moment, m’he lliurat. M’agrada que hagis copsat el sentit del que he escrit, no sabia si ho havia sabut expressar, precisament volia posar com exemple les abraçades, i tu has complementat perfectament les meves paraules, gràcies. Una cosa que no he dit és precisament a la que tu fas menció; els moments difícils, de vegades les coses són com nosaltres, que naixem plorant, però un mal principi no explica un llibre sencer.

    Fa uns dies precisament vaig recordar lo del teu viatge a Paris i et volia preguntar, però ja m’has respost, segur que estaràs millor i podràs gaudir unes experiència realment boniques, la del viatge i la de l’amistat.

    Gràcies per tot el que dius, i per la teva amistat, cuidat molt el refredat i no cal dir-te que si et veus amb forces, visitar a la Mare de Déu s’ha de fer, des de allà dalt cuidarà el teu viatge i farà arribar les teves paraules al cel. Fins aviat Núria, una abraçada ben forta!!!

    ResponElimina
  3. Hola Manel: dons encara tinc de company "el refredat",i divendres jo cap a Paris.En aquests dies en que les ganes de feinejar per casa no acompanyen ,dons he tret el cap per racons que feia temps no hi passejava . Hi saps? rebuscant he anat a parar a una entrada teva de fa un any just i a les hores el cor s'ha eixamplat per com ens va parlar en Sergi en un comentari .Que maco reviure emocions !!.
    Bo.. dons avui et torno a recordar que aquest fi de setmana retorna la Fira de la Mediterrània a Manresa. Uns dies plens de musica i dansa .Dons ..si t'animes i no treballes ,es un bon lloc per treure.hi el cap.Llastima que no pugui dir-te que .." et faré de guia per els carrers de Manresa ",aquest any ja saps que hi mancaré.
    Diumenge vaig pujar a les vespres ,amb el cremallera de les sis i vaig baixar amb el de les vuit.Fantàstic!! no sabia que farien quelcom mes llarg ,degut a la festivitat de tots sants i vaig tenir un regal.

    Bo... Manel fins un altre i gaudeix de la vida i dels moments ,ja saps que bffff passen volant i no tornen .
    Ah i de la música que seria del nostre camí sense ella i sense els artistes.
    Una abraçada!!
    Nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria! Recordo aquella entrada, va ser a “Paradís”, no em podia creure que el G. Sergi hagués escrit al meu blog, em vaig sentir super honorat. Va ser molt bonic, sí.
    Jo ara marxo cap a Montserrat, m’esperen les Vespres. Estic content que tot i la incomoditat del refredat segueixis gaudint de bons moment i de que no t’impedeixi el teu viatge, quina emoció, no? Sobretot aquests mesos que són tranquil•lets, poder viatjar una mica és especialment dolç.
    Treballo, així que no aniré per Manresa, però com sempre agraeixo la informació, espero que algun any em coincideixi bé, hi tinc ganes, tot i que reconec que el fet de que no hi siguis, li treu encant!
    Una abraçada Núria, i a veure si el refredat no té passaport i queda a la frontera, gràcies per les teves paraules, que són sempre un regal dins el regal de la teva anistat.

    ResponElimina
  5. Hola Manel !! Paris!!fantastic,molta pluja ,no obstant varem gaudir molt de la ciutat i principalment de l'amistat.
    No tinc paraules per agrair el dia que vaig començar a compartir oikia .Un racó que ha servit per desenvolupat unes boniques relacions d'amistat .
    Tal com va escriure el G.Ramon en el llibre que vaig portar a la Rosa : El Miracle de l'amistat.
    Una abraçada. Nuria

    ResponElimina
  6. Ei, Núria! Amb poques paraules m’has dit un munt de coses! Bona síntesi!!! La vida és un gran arbre, i l’amistat unes branques que creixen i es toquen amb altres. Gràcies per compartir aquestes coses, i gràcies per la teva amistat. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. hola Manel: com anem ?
    Suposo que molt enfeinat amb els estudis !!

    Una abraçada
    nuria

    ResponElimina
  8. Hola Núria! Doncs sí que vaig una mica absorvit per els estudis, em falta situar-me i agafar les tècniques apropiades, però de moment em vaig sortint (crec!). Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Hola Manel: avui voldria compartir aquest tros de cançó .Perquè ? dons .... perquè diu molt .

    Una abraçada !!

    Llença´t, cada instant és únic
    no es repetirà,
    sento que el cor ja no para de bategar
    i diu que em llenci,
    que no pensi en tot el que vindrà,
    que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

    He llegit la teva aportació en el canal d'en Sergi !! quan pugui t'escric unes lletres .
    nuria

    ResponElimina
  10. Hola Núria! Sempre em sorprens amb aquestes joies que no sé d’on treus… ara investigaré, je je. Realment és bonic aquest fragment, i sí que dius molt, moltíssim. Gràcies per aquests detalls tan bonics que comparteixes amb mi. Espero , sempre amb il•lusió, el teu missatge. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Manel!! que no cal investigació. "Llançat" de
    Lax'n Busto.
    Aii i quin jovent.
    Nuria

    ResponElimina
  12. Gràcies Núria, com em sorprens sempre! Provaré de sentir-la, que les teves inquituds musicals inquieten les meves també! És una sort tenir-te obrint-me finestes a llocs bonics. Una abraçada Núria.

    ResponElimina
  13. Avui dia de Santa cecilia ,no podia fallar!!

    felicitats Manel !!
    Nuria

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies Núria!!! Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Hola Manel, estos días estoy muy ocupada en atender a mis padres, son muy mayores y estamos de medicos, pero todo sigue su curso con normalidad.
    Espero que estés muy bien en tus estudios y trabajo y que sigas componiendo una música tan buena, hasta siempre.

    Un abrazo.

    Rosa.

    ResponElimina
  16. Hola Rosa!!! Siento no haber contestado antes, ando bastante saturado yo tambien con mis cosas. Espero que esten bien tus padres, y por supuesto tu y todos los de casa. Yo estoy bien, aunque como ya he dicho, demasiado liado para mi gusto. Me alegra saber de ti y que hayas pasado por aqui, te hechaba de menos. Un abrazo!

    ResponElimina