Traductor [translator]


dilluns, 3 de gener del 2011

- Fragments


He recollit una sèrie de fragments del bloc i els he agrupat, és una mena de menú de degustació. Avui pensava que seria interessant que a la vida tots tinguéssim les mateixes oportunitats, que poguéssim provar una miqueta de tot; saber el que sent un milionari, el que sent un emigrant, el que sent algú que ha sobreviscut a una guerra, el que sent algú que passa gana cada dia, el que sent algú que no ha vist mai la llum del sol, ni els colors, ni la seva mare. Crec que ens esgarrifaríem en molts casos, i d’altres ens adonaríem de que no som tan diferents. Ens ajudaria, potser, a fer un món millor, perquè la felicitat d’un la provaríem tots, i ningú faria la vista grossa al patiment dels altres, perquè tard o d’hora, també seria el seu.

11 comentaris:

  1. benvolgut Manel . avui he llegit aquestes paraules en un blog .M'han agradat tant que he volgut compartir-les amb tu :
    Què és el que fa que un jove rebi el sagrament de la confirmació com si hi hagués un abans i un després; mentre un altre ho fa preocupat per si li fa conjunt el pentinat amb la camisa?
    Serà que un és més presumit que l'altre? l'altre? Tot això influeix, però no és la raó que fa la diferència, us ho asseguro. La raó que fa la diferència és l'amor. Un estima; mentre l'altre no estima el suficient encara. Un estima Déu i s'abandona al desig d'estimar-lo més cada vegada. un estima amb aquell amor que fa distingir una estrella de totes les altres.

    Ser cristià és distingir l'estrella de Jesús entre totes les altres i estar disposat a seguir-la fins als confins de la terra si fa falta. Aquesta és la diferència entre l'un i l'altre: no la paciència, la perfecció moral, la ideologia, la prestància o el detallisme... al cap i a la fi cada persona és un món i, en ell mateix, no hi ha un patró millor que un altre. El que fa la diferència és l'amor i la força que la seva estrella exerceix en nosaltres.

    La musica i l'entrada preciosa.Gracies Manel !!

    ResponElimina
  2. Ei, Núria, que bonic, m’hauria agradat que donessis l’adreça de on has agafat les paraules, m’he sentit especialment interpel•lat, ja que l’any passat, una miqueta tard sí, vaig rebre el sagrament de la Confirmació. Saps que vaig pensar en fer-la? Doncs que tenia sort, perquè segurament si l’hagués fet quan tocava, no l’hauria valorat com ho vaig fer aquell dia, no va ser només una Confirmació sagramental, ho va ser de compromís personal, de consciència cristiana, de discerniment i de voluntat. Moltes gràcies per compartir aquestes paraules, les he trobat delicioses. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  3. Hola Manel vaig posar-te l'adreça en un missatge en el teu canal de yotube!!
    ja he llegit la teva resposta a les reflexions que ha fet en Sergi en el darrer vídeo.
    Un munt de paraules podríem dir ,després de dos anys de compartir Oikia, quantes reflexions del que pot aportar descobrir un bon dia un blog i quanta estima en el nostre cor cap a les paraules d'alguns companys ..

    Que els Reis D'Orient et portin ,Salut,treball i
    un pilot gran d'amor en la forma que tu mes desitjis.
    Una forta abraçada en aquesta nit magica.
    La teva amiga Nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria, ara miraré el correu de Youtube, que no ho he vist encara. El que si que he vist és la teva resposta al canal del Sergi, i em vaig quedar “flipat” perquè si que es cert que ho havia dit, però dit per tu, és com redescobrir-ho. I és molt gratificant que una amiga recordi les teves paraules, un signe meravellós d’amistat i atenció.
    Et desitjo també una nit molt màgica! I que els reis siguin sempre bondadosos amb tu en amor, salut, amistat, i sorpreses positives. Jo ara he sortit de la feina, aquest any no he vist els reis, però... no es tracta d’això, el seu misteri? Je je. Una abraçada forta Núria, i moltes gràcies per ser com ets.

    ResponElimina
  5. Toc,toc...... que hi ha algú !!!

    Bona nit !! Nuria

    ResponElimina
  6. Hola Núria! Je je, sento no haver respost abans al teu “toc”, però és que estava a casa, aquests dies treballo a la nit. Així que... Toc, toc, Bon dia Núria!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. no estava a casa volia dir!

    ResponElimina
  8. Hola Manel, me ha gustado mucho este menú de degustació,si no pasamos lo que pasa otro ser humano nunca sabremos como se siente, sería bueno pasar por todo eso para que no hubiera esas diferencias que a veces no hacen creer que somos superiores.

    Una abraçada.

    Rosa.

    ResponElimina
  9. Hola Rosa! Me parece interesante cómo lo expresas: nos creemos superiores por lo que tenemos, por quienes somos en la vida, pero no por lo que somos realmente; personas. Creo que le estamos poniendo a la felicidad un precio inalcanzable, artificial. Me gusta pensar que sólo es feliz aquel que ama, pienso que ese es el recurso infinito de la humanidad. Un abrazo Rosa, me ha alegrado leerte.

    ResponElimina
  10. Toc toc..... marxo a fer l'activitat al Miracle. Estic contenta ja que la salud de la mare em permet d'anar-hi i l'ajuda del meus fills per fer-li companyia també. Tothom comparteix i aixo es un regal. Vas poder anar a Montserrat ahir ??
    Fins a sempre Manel ,una abraçada.
    Nuria

    ResponElimina
  11. Hola Núria! Espero que t’ho passis requetebé! Doncs sí que vaig anar ahir a Montserrat, quina memòria que tens!, I m’ho vaig passar molt i molt bé, va ser molt bonic veure al Germà Vicenç en un dia tan especial, tothom estava content i això s’encomana, i la cerimònia, llarga però emotiva, com m’agraden a mi. A més vaig tenir la sort de coincidir amb alguna gent que conec dels cursos del Miracle i va ser bonic també saludar-nos. Ara em toca a mi, a veure si m’ho organitzo que a finals de mes toca curset! Una abraçada i gaudeix molt!
    Fins aviat!

    ResponElimina