Traductor [translator]


dilluns, 7 de novembre de 2011

- Oració



Pot semblar estrany relacionar els quatre elements: aire, aigua, terra i foc, amb l’oració. Potser perquè no estem acostumats a pregar amb els sentits, tot i que hi ha molts camins oberts com la pregària del cor en la que la respiració té un paper important, o posar les mans sobre una imatge, o mirar-la, o veure els elements com a germans, com feia sant Francesc d’Assís. Jo he volgut ser més tradicional i simplement plantejo una oració per l’aire que respirem i el que respiraran els que vinguin després de nosaltres, per la terra en la que posem els peus quan preguem, per l’aigua que és vida i per el foc que purifica, escalfa i també crema, de vegades amb majúscules. Per tot allò que essent de Déu, li hem perdut el respecte. Per tot allò que Déu ens va donar per cuidar i que al final, ens ha cuidat a nosaltres: el món.

8 comentaris:

  1. Hola Manel: molt bonica la fusió entre la música i l'imatge.
    “Tan és a l’univers com a l’individu“ Gandhi !!Jo entenc que Gandhi ens diu que el que fas a l’individu ho fas a l’univers sencer,que fins i tot el més petit dels éssers vivents mereix tan de respecte com la complexitat quasi infinita de l’univers, o que Déu és la mesura de totes les coses.
    Una abraçada Manel.
    Núria

    ResponElimina
  2. Hola Núria! Estàs molt filosòfica! M’encanta el que has dit, jo ho allargaria una miqueta dient també que som el que fem i això ens ha de motivar a “fer” millor. Gràcies per les teves paraules sempre amables i properes. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hola Manel,estic fen un treball de recerca del blog d'uns amics.Tinc fresques frases que vaig llegint i les teves referencies al aire,aigua,foc varen fer-me recordar aquesta frase d'en Gandhi.
    Bon dia!!
    nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria! Espero que la teva recerca tingui èxit! M'agrada com comparteixes tot el que vas trobant, sempre ets una referència. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Hola Manel......ahir una bona sensació ,va acompanyar-me cap a casa.
    "Cada amic que guanyem en la carrera de la vida ens perfecciona i enriqueix més encara pel que de nosaltres mateixos ens descobreix, que pel que d'ell mateix ens dóna."
    Una forta abraçada.
    Núria

    ResponElimina
  6. Hola Núria! Jo vaig tenir una sensació “sensacional!!!”, que encara m’envaeix.
    A aquesta frase tan bonica que dius, crec que no li puc afegir res, tot i que em fa pensar en quantes coses de nosaltres mateixos no sabem i l’ importància que tenen els amics. Vaig tornar a casa feliç i ben abraçat! Una altre abraçada, i gràcies per donar-me tant i decobrir-me tantíssim.

    ResponElimina
  7. Hola Manel, espero que estés bien y que encuentres tu camino en la vida, según pasa el tiempo me doy cuenta que cada vez me quedan menos mapas que recorrer y procuro vivir intensamente cualquier cosa que pasa a mi alrededor.
    Desde aquí con tu permiso saludo también a Nuria.

    Un abrazo.
    Rosa.

    ResponElimina
  8. Hola Rosa! Que alegria leerte por aquí! Los mapas de tu imaginación son ilimitados y con ellos nos haces viajar a todos en tus hermosas poesias. Por cierto; el otro dia Núria y yo nos abracemos (literalmente), por fin. A ver cuando te animas y hacemos un encuentro por Montserrat! Hasta pronto, y gracias por tus palabras. Un abrazo.

    ResponElimina