dilluns, 26 de març del 2012
- Caleidoscopi
És difícil posar en pràctica l'amor al proïsme; estimar els altres tant com Jesús ens va estimar (Jn 13,34). Difícil estimar a qui jugava amb nosaltres a l’infància i ara passa al costat nostre sense saludar-nos. A qui no ens concedeix una hipoteca. A qui no s’atura quan caiem a terra. A qui no ens perdona haver-nos equivocat... Potser tot seria més fàcil si en comptes de mirar des del que nosaltres sols som capaços de fer, tinguéssim en compte que estimar implica també a l’altre, i que no som amos del cor de ningú.
Imagina per un moment: que qui et cobra al supermercat; t’estima. Que qui demana almoina al carrer; t’estima. Que qui no et deixa dormir fent soroll; t’estima. Que qui ha deixat de trucar-te; t’estima. Que qui no contesta als teus missatges; t’estima. Que ets tu qui tancat en el teu propi amor, no veus l’amor que existeix en l’altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tancats en el nostre ego no veiem l'amor que pot donar l'altre.La riquesa interior d'una persona està en la manera de saber acceptar els errors dels altres i perdonar de tot cor,mirant d'actuar com si res no hagués passat.Costa molt aquesta actitud ,cada persona és diferent i cal temps per reflexionar per pair l’ofensa .
ResponEliminaTambé cal posar-nos en el lloc del ofensor ,crec que tots som o hem estat ofesos i ofensors ,per tant cal que prenguem
consciencia de les nostres ofenses i tenir fe de que arribarà el dia de que el rancor portarà un altre nom ,Amor ,
Hi ha persones que tenen més facilitat per relacionar-se amb els altres
no s’esforcen tant perquè tenen unes qualitats per desenvolupar millor las relacions i altres els cal fer un esforç per mantenir vincles
ferms .A vegades reconèixer això pot portar a actituds com l'enveja, comparar.Discernir que pot canviar en mi i que hi ha en els altres que pot fer-me canviar la meva actitud envers ells.
El video avui..molt curt,Manel ara les imatges reboniques !!
Nuria
Hola Núria! Gràcies per les teves paraules. És interessant el que dius, especialment perquè és veritat que de vegades esperem que el amor que rebem dels altres sigui “dissenyat” a la nostra mida, i perdem la perspectiva de l’amor real que ens transmeten. Si tenim en compte que tota persona del nostre voltant és capaç d’estimar, ens adonem de que la porció d’amor que tenim nosaltres per oferir és molt petita en relació a tot l’amor que ens envolta; hem de compartir per crear un amor més gran. Una abraçada Núria, i gràcies per ser-hi!!!
ResponElimina