Traductor [translator]


dimarts, 15 de maig del 2012

- Les parets de vidre


Fa alguns anys vaig conèixer breument a una persona important: la seva manera d’entendre la vida, les seves inquietuds i motivacions, la seva creativitat...em marcaren. Ens vam donar els telèfons i li vaig dir que un dia la trucaria per saber d’ella. Finalment, massa temps després, la vaig trucar. Ella no em va reconèixer; la veu és una referència molt petita. Tot i que vaig intentar explicar-li que només la trucava per saber d’ella, ella va insistir fins al final de la trucada en un mateix punt: tranquil, pregaré per tu. Jo no volia que pregués per mi, no era aquesta la intenció de la meva trucada, però la seva bona voluntat va superar la meva.

Hi ha persones que passen per la nostra vida de perfil i que fàcilment oblidem entre les vicissituds del dia a dia. Però no sempre les oblidem a totes, de vegades algunes queden. Perquè, com llampecs, han il•luminat breument un temps de la nostra vida, i una superfície ample del nostre cor.

A Maria Montserrat, ermitana de Sant Joan del Codolar, Montsant.

4 comentaris:

  1. Hola estimat Manel !! tinc una amiga d'arrels i casa a Cornudella de Montsant.Fa anys varen acompanyar-nos a visitar a la Maria Montserrat..... era una dona jove i va sorprendre'ns molt la seva opció de vida.Encara no tenia les petites opcions de benestar que ara te. Acollidora i molt propera a qui la visita... es això el que vaig copsar!! També l'any passat un grup d'amics de la Teràpia del dol ,varen fer una sortida per compartir amb ella un mati.Aquesta vegada no va ser possible anar-hi.Varen marxar molt contents de conèixer i fer la xarradeta amb la Montserrat.
    Cert que hi ha persones que passen sense soroll i no obstant deixen empremta en el nostre cor per la seva manera de fer,per com son,per el seu tímid somriure,per unes paraules....i a les hores un dia ,ens adonem que encara hi son ...potser no presencialment,però si hi ha ,aquell record que ha fet niu.
    Una càlida abraçada !!
    Núria

    ResponElimina
  2. Hola Núria, sempre vas un pas per davant meu!!! Je je
    Crec que ho expliques molt bé, i m’atreviria a dir que hi ha persones que fan molta presència i bonament fan tot el possible per impressionar-nos. Però el cor de cada un selecciona sense que sapiguem perquè de vegades a les més senzilles. Potser hi ha persones impressionants per a cors impressionables, i persones més senzilles per a cors inquiets. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. hola Manel !!Sempre aniré passos davant teu....he tingut mes temps per fer camí!!...No et sembla bonic que els nostres camins vagin creuant per els mateixos indrets.
    El Vídeo......Al inici m'ha sorprès ,hi ha quelcom d'acords que es van repetint i a mi em sonen com petites frases d'una conversa ,fins arribar a una explosió d'alegria....ha estat una sensació diguem "especial ".
    Treu al cap ,al teu canal del you tube .Si us plau . Nuria

    ResponElimina
  4. Sí que són bonics aquests llaços, de vegades m’ha passat que he conegut gent que havia estat en concerts o esdeveniments que per mi havien sigut molt importants, i sempre et queda una sensació de que potser t’havies creuat amb aquell o aquella persona sense saber que algun dia seria important per tu.
    Saps, la turmenta del vídeo la vaig gravar dissabte, potser és la mateixa que et va agafar a tu tornant de les teves aventures (...). Gràcies pel comentari de la música, m’agrada conèixer les sensacions que fan els meus experiments musicals i m’agrada com ho has interpretat: persones que parlen i acaben en comunió de coses boniques. Fins aviat: una abraçada molt gran.

    ResponElimina