Traductor [translator]


divendres, 5 d’octubre de 2012

El Viatge


Naixem sense avisar, i morim sense demanar permís. Però entremig sembla que si no tenim un munt de papers escrits sobre nosaltres, no som lliures. No podem viatjar, ni comprar una casa, ni treballar. És normal, no ho dubto, però fins a on és normal? Fins a quin punt podem disposar del món com a lloc nostre per prohibir a una altre persona que visqui on vulgui, que faci la seva casa on més li agradi o que treballi allà on trobi feina? Que és el món si ho miren així? D’acord que tot això assegura un ordre i una convivència, però quin ésser humà té dret sobre un altre per decidir sobre les seves necessitats bàsiques? Raimon Panikkar deia que tots naixem sense papers, i jo avui vull recordar als que viuen i moren sense ells intentant ser lliures.

2 comentaris:

  1. Manel, tus palabras darían para escribir un buen libro de reflexión, cuando tengas tiempo escribe lo que pase por tu cabeza, seguro que harás el bien a muchas personas, eso sí, me avisas, seguro que aprendo mucho de ti. Mi abrazo de siempre, hoy ya van tres... ahora toca poner jaja.

    ResponElimina
  2. Hola Rosa, te agradezco mucho tus palabras, aunque me temo que mi capacidad para generar reflexiones se limita a una pocas líneas al mes: las que publico aqui. Por eso soy yo quien te admira a ti que eres capaz de crear historias y poesias con una fluided maravillosa. Un abrazo fuerta!

    ResponElimina