Traductor [translator]


diumenge, 27 de gener de 2013

Auschwitz

Va ser un 27 de Gener de l’any 95 quan coincidint amb el 50 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz van començar a emetre per televisió documentals. Jo soc fill de la transició i m’havien educat per tenir por a la guerra, a la gana i a la Unió Soviètica, però no per tenir por de la capacitat d’atrocitat de l’ésser humà. Si mai he perdut l’innocència va ser en aquell moment, veient aquells documentals em vaig adonar de com és de frágil la línea que separa als homes de les bèsties. Recordo un testimoni d’una dona que va sobreviure a l’holocaust i que deia que un cop alliberats, quan van veure als soldats soviètics (ironies de la vida) oferint-los menjar, es van abraçar a ells, perquè no només tenien gana d’aliment sinó també de bondat humana, i que ells els van proporcionar ambdues coses. Potser algún dia deixarem de trobar diferències en els altres i ens quedarem només amb això: amb la bondat humana.

4 comentaris:

  1. Estimat Manel.mentrestant llegeixo aquestes paraules escrites ,escolto la tv i queda ben palès que encara avui en dia existeixen una varietat d'atrocitats entre els humans. Siria,Mali,matances de joves a discoteques per l'afan de guanyar diners,Mèxic,tota una orquestra de musics assassinats . La bondat humana ?? crec que farà faltar molt temps i homes i dones disposats a donar amor a canvi de res.
    Una abraçada .
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Núria, tu parles de la bondat humana com si fos una cosa que ha de venir, i jo com d’una cosa que ja hi és i en la que hi crec. L’ésser humà és capaç d’atrocitats, però també de coses magnifiques. Som lliures i decidim el camí que volem prendre, i amb cada una de les nostres decisions fem millor o pitjor aquest món. Una abraçada moooolt forta!

      Elimina
  2. Manel !! no te de venir ..hi es, segur,com també hi era en el temps del holocaust ,i tant!Moltes persones van perdre la vida per ajudar als altres. No obstant no aprenem de viure en pau..i es això al que em referia.Aquesta nostra societat que dona valor a tot el que ens porta luxes,a manar,a `potenciar les diferencies tant culturals ,religioses..etc.
    Que hi han persones que fan coses magnifiques?,per des-contat i les trobem molts cops creuant el nostre camí.Es magnific quant les reconeixes i pots compartir una part de viatge ,per aprendre .
    Una abraçadetaaaaa
    La teva amiga
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d’acord amb tu Núria, el problema no són només les persones, sinó el sistema en el que viuen les persones: un sistema que es reinventa en forma de modernitat però acaba servint sempre a uns mateixos interessos. Però cert també, que trobem esperança tant en amics (parlo de tu) com en desconeguts que trobem al nostre camí. Abraçades, i fins aviat!!!!

      Elimina