Traductor [translator]


divendres, 21 de març de 2014

Yarmouk

Als catequistes: Podem tenir sort, i anar caminant per el camp i trobar un arbre que ens doni bona fruita. Sí, podem tenir sort. Podem quedar-nos de braços creuats, esperant trobar; esperant tenir sort. Deixant que las coses siguin com són, acceptant-les. I potser tindrem sort; i les llavors que no hem sembrat creixeran sense necessitat de regar-les, i donaran fruits sense necessitat de cuidar-les. El que ja no és tan segur és, si donat el cas de que aquests fruits, aquestes llavors creixin, hauran crescut des de la nostra esperança, o des de la nostra desesperança. Teniu davant una nova generació (potser la última), esperant sentir parlar de Jesús, amb tota la capacitat possible d’interpel•lar amb un bon testimoni, i d’agrair una bona feina. La vostra eina ha de ser l’esperança; no mireu les esglésies buides ni les estadístiques. No us refugieu en les dificultats. No busqueu la gratificació dels resultats. Parleu als cors, sigueu la peça que fa funcionar el rellotge de la fe; de l’esperança, de la fraternitat i de l’amor. Reseu a l'Esperit, però no ho deixeu en mans de Déu; perquè Ell mateix ho ha posat a les vostres.

2 comentaris:

  1. Estimat Manel !!! No crec que cap llavor pugui créixer sense pluja i sol....També que cal saber veure com cadascú en el seu interior té una llavor plantada que
    creix poc a poc.A l’Evangeli és freqüent la imatge del gra de mostassa, de la llavor, quelcom molt petita que va
    fent sense pressa i silenciosament la seva funció.
    El meu dubte es si es pot treballar en la capacitat per veure que hi ha ritmes de maduració i sensibilitats diferents .
    He llegit que avui en dia
    els infants i joves demanen que els parleu de la Fe
    des de la proximitat, des de la relació
    personal,des del respecte al procés de
    cada persona, des del respecte a la seva
    llibertat,
    Cal molta paciència
    ,esperança i força interior per els que feu aquesta tasca .

    Endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules Núria. No és fàcil avui dia transmetre coses com la fe, però hi ha qui diu que precisament la fe no es pot transmetre: podem transmetre el nostre testimoni, servir d’exemples i que la nostra manera de fer sigui coherent amb el que prediquem. Sinó, només transmetem un coneixement, una assignatura més. Perquè la fe, ha de néixer en cada un de nosaltres a la seva manera, i diferent en cada u. Aquest és el gran repte que tenim: trobar lloc en l’Església per a la fe de tothom. Tota una paradoxa, perquè a les esglésies lloc hi ha.

      Elimina