Sempre m’han fascinat els insectes que contínuament es colpegen contra els vidres de les finestres intentant seguir el seu camí. Pobrets, ells no saben que hi ha un vidre! Tampoc saben que el vidre existeix. De la mateixa forma, diuen que els peixos no saben que existeix l’aigua, i això em fa preguntar-me quantes coses no sé jo. Sé que existeix el vidre, i sé que existeix l’aigua, però; Quantes vegades no he sabut que era el que tenia davant? Perquè no podia avançar? . En aquest moments, el millor és quedar-se quiet i pensar, per sertir-te abraçat per el que realment estimes, ja que potser, ha arribat el moment de començar de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada