- Vitrall (atmosfèric)

El misteri d’un vitrall no són els seus colors o les seves imatges, tampoc la llum, darrera d’ell, que el fa viu. És la combinació de totes tres coses que ho fan expressar-se. En el fons, la vida, és com un gran vitrall en el que si no ens hi fixem bé, o no tenim el moment adequat, moltes coses ens poden passar desapercebudes. Vull fer un petit i atmosfèric homenatge a Montserrat, el meu vitrall, un lloc on la cultura, la natura i l’espiritualitat, conviuen una dintre de l’altre, com en una nina russa. M’agrada pensar que la vida és un gran vitrall ple de colors meravellosos que esperen ser descoberts per nosaltres, només hem d’obrir bé els ulls, i esperar la llum que’ns els faci veure.



Sento enyorança dels antics discos de vinil, amb una cara A i una cara B, els havies de tractar amb molta cura perquè no es ratllessin, i si els volies escoltar, havies de posar l’agulla a sobre amb delicadesa. Després, els podies donar la volta, i ells, sempre agraïts, et deixaven escoltar-los en una nova cançó o una versió diferent de la que oferien en la cara oposada. Afegeixo a aquesta entrada una cara B, perquè, a fi de comptes un vitrall també te dues cares; la que es veu des de dintre i la que dóna a fora, siguem turistes dels colors .