Traductor [translator]


divendres, 7 d’agost del 2009

- L'adagio de les parets


“He preguntat al meu veí si sabia anglès i m’ha dit que no, però que el seu cosí parla cinc idiomes... A la feina, parlant de tot i de res, un company ens ha explicat que tot i que ell no va acaba els estudis primaris, el seu germà està preparant el doctorat... si em preguntes si se molt de fotografia, et diré que no, però tinc una amiga a argentina que és tota una referència....”
-Aquesta és una cançó d’amor i amistat , dedicada a les persones que d’una manera o altre ens fan sentir més segurs i més complerts. Potser és una manera de fugir de les nostres limitacions, de canviar de tema, però també és un reconeixement a la feina d’aquells a qui estimem. Recorrem a ells per excusar-nos, i amb aquest gest, recordem la seva importància; de cara als altres, de vistes enfora. Però ens trobem també, potser sense adonar-nos, cara a cara amb una cosa important; ells són les parets del nostre cor.

6 comentaris:

  1. Quines paraules mes boniques ,Manel,:ells son les parets del nostre cor.Avui has estat inspirat ,es nota que l'amistat per tu es important i estimar també.
    Bo.. endevant amb les teves paraules escrites, son
    vida per coneixer i per estimar.
    Namasté !!

    Nuria

    ResponElimina
  2. Molt agraït Nuria. Gràcies

    ResponElimina
  3. L'amistat és un pilar en les nostres vides sense la qual aniríem errants, com fantasmes que tenen les portes del cel tancades. L'amistat és bella i suau com la teva música, Manel. Unes parets que protegeixen però que no tanquen. Gràcies per oferir-nos el teu temps i compartir la teva creativitat.
    Sebastian.

    ResponElimina
  4. Que belleza lo que escribes, nunca lo habia visto de esa manera, siempre lo percibi como una manera de escapar a nuestras limitaciones y nada más y me molestaba hacerlo, pero creo que teenes razón, tambien es una manera de sacar afuera nuestro orgullo y admiracion por quienes queremos, por quienes forman nuestro corazón..Gracias

    ResponElimina
  5. Gràcies Sebastian per el teu comentari tan bonic i poètic .
    I gracias Magali, a veces solo nos fijamos en el sentido de las cosas partiendo de nosotros mismos, sin darnos cuenta del bien (o el mal) que representan en sí mismas. Ocurre como en la fotografía, que si fijas tu mirada solo en el objeto principal, limitas toda la imagen , quizás, a una casualidad y pierdes todos los matices que la hacen especial.
    He estado unos días fuera, disculpad que no haya contestado antes. Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  6. Ayer, alguien me comentó que hago música con mis palabras, solo una persona con gran sensibilidad y amante de la música puede decir una cosa tan bella...gracias.

    ResponElimina