Traductor [translator]


dimarts, 11 d’agost del 2009

- Simètric


Des de l’antiguitat la forma de l’ou ha sigut considerada com a referent de perfecció, el motiu segurament radica en el fet de que és una de les figures totalment simètriques que es poden trobar en la naturalesa.Per aquest motiu, l’ou ha estat utilitzat simbòlicament en les representacions religioses com a forma que suggereix Déu, o a Jesucrist; la icona de la divinitat.Però és una perfecció divina que és fa carn en una figura no simètrica, plena de carències i defectes, em fa pensar que Jesús a través dels seus i els nostres límits ens ofereix la possibilitat de poder estimar més, un exemple del veritable amor per sobre de les nostres imperfeccions estètiques o emocionals; un amor perfecte que va més enllà de la perfecció.

6 comentaris:

  1. Hola,Manel: no puc contestar al teu comentari
    ja que la meva espiritualitat no es tant ferma.Miro de viure sense fer mal a ningú
    i estimar als altres de forma honesta .
    Quatre paraules per dir-te que gaudeixo molt dels teus comentaris en el blog d'en Sergi.Comparteixo amb tu que el respecte i l'amor poden fer-nos sentir-nos units cap els altres éssers.

    No sé si per la teva feina has tret el cap a la fira de Tàrrega,si es axis ; Gaudeix de l'art !!

    Namasté.!! Nuria

    ResponElimina
  2. Hola Nuria! Moltes gràcies per les coses boniques que sempre em dius! El meu comentari ha quedat una mica espès, només volia fer referència al naixement de Jesús, t’imagines quina expectativa estar esperant veure néixer el fill de Déu encarnat ?, i va resultar un nen com tots, especialíssim, però igual que els altres físicament. Penso que ens preocupem molt per el nostre aspecte i oblidem sovint que la veritable bellesa, la perfecció viva, és quelcom molt més interior.
    Gràcies per fer-me pensar en la fira de Tàrrega. Ets una visionaria!; La feina s’ha imposat aquest any, però agafo el teu comentari com una recomanació per tenir pressent.
    Namasté! Nuria, i molt agraït per la teva atenció i la teva manera sempre amable d’aparèixer al meu blog i animar-me.
    Manel

    ResponElimina
  3. Hola Manel: Mols dies espero les teves paraules escrites en el blog d'en Sergi .Gracies per c
    ompartir i per les teves entenedores paraules.
    Renoi!! avui un comentari preciós.
    Voldria compartir unes paraules amb tu :

    Tinc la meva mare enllitada,te 88 anys i es com un regalet per mi i per els meus fills.Ara de cop i volta la seva salut ha fet un pas enrere i tots tres estem molt preocupats. Saps? en tres anys a casa nostra hem perdut a les dues persones mes estimades,el meu marit d'un infart als 58 anys i poc temps després el meu pare.
    Vaig estar molts de temps enfadada amb la vida i per descontat no entenia el perquè i com soportar tant de dolor.
    Ara poc a poc he apres a estimar desde la llunyania i fer el camí pensant que tot canvi es per aprendre .La vida es canvi oi
    ? peró mols cops els canvis son difícils d'acceptar.
    Bo..fins a sempre Manel.
    Namasté!!
    Nuria.

    ResponElimina
  4. Gràcies Nuria, sempre em regales amb les teves paraules. I avui em dones una lliçó d’amor i esperança compartint la teva intimitat amb mi. La vida de vegades ens enfronta a un dolor major que la nostra fe i que les nostres forces, és molt bonic el que expliques, com has tingut la flama de l’amor cremant dins teu, en absència o esperança fins a trobar novament la seva llum. Com diu sempre el Sergi; estimar és el camí, perquè només estimant vivim. M’ha entendrit el que dius sobre la teva mare, sempre he pensat que les persones grans son, sobretot, grans persones, estic segur de que se sent estimada, això és el que crec que és més important, el que ens ensenyen els canvis; que el present ha de ser l’amor que asseguri l’esperança del nostre futur. M’agrada molt com penses Nuria, i m’agrada molt com ets, gràcies!!!. Una abraçada.
    Namasté!!
    Manel

    ResponElimina
  5. Cada dia s'apren una cosa nova..m'encanta passar pel teu jardí. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies virgo lunàtica!, les teves paraules reconforten, una abraçada Rosa.

    ResponElimina