Traductor [translator]


dimecres, 18 de novembre del 2009

- L'Ombra (de la llum)


Tots tenim una part fosca, una ombra interior feta de pors, inseguretats i anhels. Aquesta ombra s’expressa o es manté oculta, i això afecta a la imatge que podem donar als altres. Si només coneixes algú a través de comentaris, prejudicis o circumstàncies, pot succeir que hi vegis tota la seva foscor, totes les seves incoherències. Si visquéssim pensant que som dolents o que estem equivocats, la vida seria un martiri, però sovint, la nostra ombra pot cobrir-nos amb la seva foscor, i fer de nosaltres una imatge seva. Potser un primer pas és tenir humilitat i honestedat amb un mateix per saber que no som perfectes, però tenint pressent que tot esser que estima, és bo per necessitat. Ara bé, de cara als altres; és la nostra ombra quelcom que ens defineix, o som nosaltres quelcom que penja de la nostra ombra?

10 comentaris:

  1. Hola Manel! Como andas?, te quiero agradecer tu mensaje en mi blog, estuve alejada de todo por un tiempo, debido a estas sombras de las que hablas. Soy bastante frágil a los sentimientos de tristeza o decepción y para aprender a convivir con ellos necesito tiempos de reflexión y de distanciamiento, pero siempre recobro fuerzas!, estoy muy contenta de saber que sigues escribiendo en tu blog y te voy a seguir visitando aquí, que es como si fuera tu hogar...
    Saludos

    ResponElimina
  2. Hola,Manel : torno a tenir la mare un xic "pachucha" ,i això m'ha fet estar un xic desconnectada d'aquesta finestra cap a la vida.
    Bo..això i que,hi ha vegades que no es fàcil escriure les paraules adients ,per saber transmetre els sentiments que una escolta a dins seu. Ja veus es cert que no som perfectes ,ni molt menys,tots tenim aquesta ombra que hi ha cops cobreix emocions que lluiten per sortir de la foscor i anar cap a la llum .
    Bo..benvolgut Manel,avui Santa Cecilia patrona dels músics . Qui estima la música ,estima la vida i reparteix amor amb la manera d'expressar-la .
    Fins a sempre,Manel!!
    Namasté!! Nuria

    ResponElimina
  3. Hola Núria! gràcies per la teva proximitat i les teves paraules, que sempre son boniques. La gran bondat d’estimar és veure la llum més enllà de les ombres.
    Em fascina l’amor tan gran que mostres sempre amb la teva mare, parla molt de tu, i d’ella. Espero que millori ràpid, i ho espero amb sinceritat.

    Magali!!! Que sorpresa tan agradable! Si esta es mi casa, también es la tuya. Ya he visto que has reactivado tu blog. Me alegra mucho que vuelvas a estar en activo, aveces es bueno parar y reflexionar un poco, son momentos de renovación que nos ayudan avanzar, lo inevitable de un corazón lleno de luz, es que en un lugar o en otro ha de generar sombra. Grácias por tu amistad!

    ResponElimina
  4. Hola Manel..m'ha agradat tant el teu escrit, que em sembla que faré un poema.. gràcies per passar-te per el meu bloc.Una abraçada

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tu Rosa, el millor elogi és la inspiració dels altres. Una abraçada, espero el teu poema entusiasme!

    ResponElimina
  6. Hola Manel, te contestaré en castellano que se me da mejor y mi poesía también... amar casi siempre duele y las rosas siempre estan acechando a nuestro corazón..pero más duele no amar, no hablo solo de amor pasional,hay infinidad de formas de dar amor...¿Como tienes tu corazón, lo ha atravesado alguna rosa? Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Manel..hay duendes no ha salido el comentario, o quizás está pendiente de moderación.. antes salian directos...voy a probar con este.

    ResponElimina
  8. Bueno, hoy me he pasado con los comentarios..pero no hay duendes....y si los hay.. son de los buenos..una abraçada.

    ResponElimina
  9. Hola Manel,com anem?.
    El teu silenci s'ha trencat avui en el blog d'en Sergi.M'agrada veure que tornes a escriure.

    Ja tornem a tenir la salut del nostre costat , hi ha quelcom que envia bona energia cap a la nostra llar.Es bo tenir en el camí de les estrelles uns estimats caminants.

    Namasté i Salut ,per tu i per els qui estimes.

    Nuria

    ResponElimina
  10. Hola Núria, em reconforta molt la teva proximitat. I m’animen les bones notícies que dones, saber que tu i els teus esteu bé, això ho és tot. Estic una mica a l’ombra, he escrit al bloc del Sergi intentant reconciliar-me amb mi mateix i els meus fantasmes, em fa sentir bé Oikía. Gràcies per les teves paraules i per aquesta sensació bonica de sentir que camines al meu costat, i jo al teu.
    Virgo Lunática! ¿Que preguntas son esas?. Sinceramente, aveces pienso que mi corazón es una rosa cubierta de rosas que lo atraviesan, pero como bien dices; lo triste del amor es no haberlo sentido nunca, y guardo cada una de esas rosas , y las riego, y las observo, y siempre me parecen maravillosas.
    No se si como cristiano puedo creer en duendes, pero me encanta la idea, le da carisma al sitio, je je. Muchas grácias por tus comentarios, siempre es un placer tenerte aquí, Rosa. Un abrazo.
    Namasté i Salut Núria! Namasté i Salut Rosa!

    ResponElimina