Traductor [translator]


dissabte, 12 de desembre del 2009

- Desembre ( Fragment de les parets de vidre 2)


Fer balanç de les coses és com voler ajuntar els fragments d’un mirall trencat per poder mirar-nos en ell. I el resultat acostuma a ser semblant a la imatge que rebríem de la metàfora; nosaltres mateixos trencats. Lluitem buscant una perfecció difícil d’aconseguir. Si hem sigut honestos, podem oblidar ser francs. Si hem perdonat, no podem oblidar l’ofensa. Si hem fet el bé, descuidem ser humils. Si som humils, confonem l’orgull amb la dignitat... És com si ens creixés una cama i se’ns encongís un braç. La paradoxa és, que la imatge deformada d’un mirall reconstruït, ens ajudaria a veure’ns des de fora, sigui quin sigui el resultat, i això pot ser molt útil. Perquè els pitjors defectes que tenim són aquells dels que no en som conscients. Aquells que és fan presents només quan els somnis es converteixen en petits fragments de vidre, i aquest vidre trencat és tot el que tenim com a imatge de nosaltres mateixos.

7 comentaris:

  1. Hola,Manel : M'agrada aquesta metàfora del mirall trencat. Per mi sempre ha estat difícil reconstruir-me interiorment.Voldria ser una persona amb la sensibilitat no tant a flor de pell ,perquè no em trenques tant fàcilment.Ja des de joveneta ,quan algú em deia una paraula més alta que un altre, feia que el meu interior dubtes del perquè i del com .A vegades encara ara ,tinc consciencia d'aquesta manera de fer.
    Bo.. la vida m'ha fet madurar ,ben cert.
    Deixem fer-me també meva aquesta frase que tu has escrit. "els pitjors defectes que tenim són aquells dels que no en som conscients ".

    Bo..cuidat ,Manel ,que aquests dies aquí en aquesta nostra terra el fred es viu.
    Una abraçada !!
    Namasté!! Núria

    ResponElimina
  2. Hola Núria!!!
    Saps, crec que de vegades hi ha emocions que pensem que les tenim controlades, i un dia arriba qui sigui, posa el dit a la nafra, i ens ho desmunta tot. La part positiva és que el primer cop que succeeix, quedem bloquejats, però quan ja li agafem el “truquillo”, podem aprendre molt sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra fragilitat. Potser la vida no és cap prova de superació, sinó un camí d’acceptació dels nostres límits, per tenir més temps per desenvolupar de les nostres virtuts.
    Cuidat i abrigat molt Núria!, Gràcies per les teves paraules, i les teves lliçons de vida. Una abraçada! Namasté!!!

    ResponElimina
  3. Molt rebonics aquests flocs de neu que
    cauen en el teu blog. brrrrrrrrrrrr quin fred !!!!. fantàstic .
    Namasté!!

    Núria .

    ResponElimina
  4. Doncs sí Núria, crec que m'he deixat alguna finestra oberta, je je. Gràcies.
    Namasté!!!

    ResponElimina
  5. Tots estem nús de la mateixa manera encara que intentem amagar les nostres pors, que no són més que les pors dels demés.Sóc insegur, pero tothom ho és; tinc por, però tothom en té;... som humans i mai ens cansarem d'equivocarnos, perqué la vida es un aprenentatge, en el qual ningú és el guanyador. Molt guapu el bloc Manel!!!! Recomano "Mirall trencat" de Merçé Rodoreda, un gran llibre que de ben segur que ús agrada!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per la teva aportació Iván, molt boniques les teves paraules. Potser aquesta nuesa, fora de disfresses i màscares és un punt més que ens uneix en germanor a tots. Per cert, si no saps que regalar-me...hi han unes obres completes de Mercè Rodoreda...je je. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. "·El mirall trencat" de la Rodoreda,fa anys que el vaig llegir i de debò que de tant en tant m'agrada rellegir les seves paraules escrites.
    Després de veure els flocs de neu en el teu blog,ara en aquests moments, si giro el cap cap a la finestra encara hi ha neu en el nostre jardí .
    Quina nevada mes re bonica que va caure dilluns.
    La curiositat ,m'ha portat fins al blog del Ivan. Renoi quin poeta !!.

    Namasté!!! i MOlt Bon Nadal , que la Pau ,l'amor i la salut ens acompanyi per fer camí l'any 2010.
    Una forta abraçada . Nuria

    ResponElimina