Traductor [translator]


dissabte, 26 de desembre de 2009

- La Mare de Déu quan era xiqueta


Un dels moments més íntims entre un pare o una mare, i un fill, és quan li canten perquè s’adormi. Aquest fet tan usual, com a fills, ho recordarem tota la vida. No se’n parla d’això, és guarda al cor com un tresor . Aquests dies de Nadal, vull compartir aquest pensament que m’acarona; La Mare de Déu cantant-li cançons a Jesús perquè s’adormi, i Ell, guardant-la per sempre dins el seu cor immens.
He volgut fer una versió d’aquesta cançó de bressol (tradicional), en homenatge a la màgia que envolta aquest tipus de composició. Petites cançons fetes per la intimitat de l’amor, per ser cantades a cau d’orella, amb suavitat, casi en silenci. En aquest món tan material, hauríem de buscar més dins el nostre cor. Ho trobaríem ple de coses petites, que no costen diners i que no tenen preu. Bon Nadal!

13 comentaris:

  1. Hem gaudit de la teva versió de la coneguda cançó de bressol .Molt re-bonica.
    Aquests dies he donat una sorpresa als meus ,una petita mostra dels avenços que faig en el meu aprenentatge per tocar el piano . Renoi!!
    primer vaig fer el meu "concert" i després a gaudir de la música més ben treballada. Gràcies !!Manel.
    Una estona amb companyia dels meus i a costat de la llar de foc. Coses petites .....,moments de felicitat i també d'enyorança per els qui molt estimem i que ens manca'n.

    Namasté!! per tu i per els qui estimes.
    Núria .

    ResponElimina
  2. Hola Núria!!! Amb molt de gust m’hauria apuntat a l’adició del teu concert! Moltes gràcies per les teves paraules tan entranyables. Et desitjo que la grandària de la teva felicitat superi la grandària de la teva enyorança. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Benvolgut,Manel,:Si sabessis la meva audició?quatre notes del himne a la al.legria i un xic de Rosa d'abril i una petita demostració de que els meus dits saben acariciar les teclas del piano .De moment aixó es tot,peró el proper Nadal si Deu vol,ja tocare alguna coseta més!!,N'estic segura!!.
    Dificil!!superar amb felicitat l'anyoraça ,Manel,ho procuro de debo,per els que tinc al costat .
    Has vist el blog del Sergi,té un nou repte entre mans ?.Sorpresa..... ens va dexar només unes pincellades.
    Nuria .

    ResponElimina
  4. Hola Manel, espero que el Año nuevo te depare la máxima felicidad, yo como siempre soñando y dejando volar mi imaginación...un abrazo. Rosa.

    ResponElimina
  5. Ei Rosa! Igualmente te deseo mucha felicidad para el nuevo año! Siento no haber escrito aún en tu blog, no he tenido vacaciones este año y voy un poco agobiado de tiempo, pero ahí te tengo pendiente.
    Núria, tens una gran sensibilitat, si la transmets amb el piano, tan fa que siguin quatre o vuit notes, segur que és bonic. Sí que he vist el blog del Sergi, ho miro sempre encara que no sempre escrigui. Estic com tothom, intrigat, ves a saber quina prepara, diu que és un projecte virtual... i dóna pistes camineres... El Sergi seria un bon publicista; ens ha deixat desitjant apuntar-nos-hi ; al que sigui!!!

    ResponElimina
  6. Hola,bona nit,Manel:acabo de llegir el blog d'en Sergi i m'he fet un tip de riure amb l'explicació de, la trobada sorpresa ,que ahir varen fer per els seus pares. Te un tarannà tant senzill i obert cap a la vida ,que aixó el fa tant proper i especial.
    Renoi!! marxa de viatge a Londres,serà com una petita expedició a l'Antàrtida.
    De moment si vull veure floquets de neu ,només
    son a la teva finestra del blog. Aquí no ha nevat gens ,ara de pluja tanta com vulguis.
    Bo.. perdona la berborrera, feia falta "xarrar"
    una mica.
    Fins a sempre. Namasté!! . nuria

    ResponElimina
  7. Ei, Núria! Com va el fred? Estic per treure la neu del blog que sembla que he cridat al mal temps! Aquí, a l’Anoia ara neva, ahir també ho va fer però s’ho va endur la pluja.
    És molt simpàtica la entrada del Sergi, molt entranyable, jo també he rigut. I també he rigut amb les teves paraules; realment serà una autèntica expedició més que un viatge. Ja ens posarà al dia, esperem.
    Una abraçada i paciència amb el temps. Estem a l’hivern, ara toca això, en certa manera em dóna tranquil•litat un hivern fred i un estiu calorós.
    Namasté! Fins a sempre, i més.

    ResponElimina
  8. Ep!! Com anem?
    acabo de llegir el teu comentari en el blog d'en Sergi. M'han agradat molt aquestes paraules que has escrit:
    "m’ha fet una sensació d’esta veient quelcom que no veuré mai, una estranya barreja de ficció i realitat. No em fa sentir petit, ni insignificant".
    Saps ?....quan algun cop he vist ,gràcies a un amic molt aficionat a l'astronomia,quelcom de cel ,estrelles i algun planeta com més aprop,em sembla impossible tanta magnificència .I a les hores ,jo si que penso que som un petit tros de l'univers i que no sabem cuidar aquest nostre planeta que ens acull .

    Fins a sempre .Una forta abraçada de la Núria.
    Namasté!!

    ResponElimina
  9. Hola Núria!!! Jo quan miro les estrelles, el cel nocturn, si que em sento petitet, i estrany, com aïllat. Suposo que així se senten les obres d’art quan les miren als museus, je je. La humanitat i la terra crec que són el triomf de la creació, però quan veig imatges de planetes desconeguts, galàxies, nebuloses... No puc evitar sentir-me feliç de poder contemplar allò que fins fa poc existia només en la imaginació, em sento privilegiat del temps que m’ha tocat viure, i impressionat per la seva bellesa.
    Una gran abraçada Núria, i gràcies per les teves paraules!
    Namasté!!!

    ResponElimina
  10. Estaba paseando por tu blog, cuando empecé a leer los comentarios y he visto que te gusta mirar las estrellas..yo siento la misma sensación...sobretodo cuando hay luna llena, cada día paseo por la playa y miro el Mediterráneo..y si puedo camino por su arena, ambas cosas son la fuente de mi inspiración.- Un abrazo. Rosa

    ResponElimina
  11. Grácias Rosa, por tus palabras, y por tu inspiración. Un abrazo

    ResponElimina
  12. Realment molt bona, versió, però tinc un dubte:
    Aquesta cançó és podria considerar una Nadala, perquè a casa meva sempre l'hem cantat per nadal, però clar ben bé Nadal Nadal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anònim! sento respondre un any i mig més tard...Però ha sigut avui que he vist el comentari...ho sento sincerament. No sé si és una nadala del tot, però considero que és una cançò bonica d'Advent. Sigui com sigui, la vaig copiar després de sentir-la cantar a l'escolania de Montserrat, i ells saben més que jo. Moltes gràcies per el teu comentari!!! I per la teva generosa opinió!!!

      Elimina