Traductor [translator]


dimarts, 9 de març de 2010

- Passió nº3


Hi ha una propietat que comparteixen la llum i l’aigua, i és la seva capacitat per arribar als llocs més inaccessibles. L’aigua, lliscant i filtrant-se, i la llum, reflectint-se. En la foscor més absoluta, en el trencall més fi, en la nit més profunda, la llum sempre s’obre camí. Com un cinquè element que vol formar part de nosaltres. Com si ens busqués, la llum sent veritable passió per trobar-nos, per mostrar-nos el camí de sortida, el camí d’arribada, un lloc on descansar, o simplement, oferint-se a nosaltres com l’esperança d’un nou dia. Potser la llum no té cap misteri i és un fenomen tan natural com la vida, però, qui pot imaginar-se la vida sense la llum?

9 comentaris:

  1. Muchos de mis poemas contienen el mar y la luna, me motivan más que otros elementos a la hora de escribir..qué sería mi vida sin mar ni luna..creo que mucho más aburrida, aunque el sol es imprescindible, pero me ciega cuando lo miro, en cambio la luna se deja sin poner resistencia...
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Rosa, eres toda una romántica, grácias por tus palabras. Un abrazo

    ResponElimina
  3. Hola Manel : primer de tot,la música meravellosa.

    Referent a les reflexions que fas en el teu post."En la foscor més absoluta, en el trencall més fi, en la nit més profunda, la llum sempre s’obre camí".
    Completament d'acord ,que seria dels humans si amb moltes circumstancies de la vida,no sabéssim veura una petita llum per fer camí.
    Cada persona pot tenir una llum diferent ,particularment m'agrada la llum de la posta del sol.Puc trobar-hi la serenor i també energia positiva,ja que sempre penso que l'endemà al mati el sol tornara a sortir i després es pondrà i,, axis fem el cicle de la vida.
    Com anem ? després de la tempesta de neu.
    Parlant de la llum.. has vist la llum de la neu quan el sol la toca ?.fantàstic !!

    Namasté!!
    Núria.

    ResponElimina
  4. Hola Núria! Gràcies per les teves paraules! Doncs sí, he vist la llum de la neu sota el sol, sobretot avui des de la feina, la neu havia caigut de les branques dels arbres i semblaven muntanyes de sucre. La neu és un problema sempre, però m’encanta. Ara et pregunto jo... has menjat neu? Je, je. Ho dic en serio, jo quan veig tanta neu no m’hi puc resistir de menjar una miqueta, és veu tot tan bonic que em sento com al conte de “la casa de xocolata”, i em ve de gust menjar-ne. I una cosa més, jo que soc molt noctàmbul, i visc en un poble molt integrat a la natura, si haig de parlar de la llum de la neu, no m’hi puc estar de la llum nocturna de la neu, sembla com si tot tingués llum, el paisatge es torna fosforescent, és increïble. Una abraçada, fins aviat!
    Namasté!!!

    ResponElimina
  5. Benvolgut Manel ,fa dies que el bloc d'en Sergi no canvia el post .Ho has vist tu ?.
    Amb la manera de fer d'en Sergi,que fins i tot en els viatges sempre ha estat pendent dels comentaris i de donar quelcom de noticies ,ara manca la seva presencia.
    Pots treure-hi el cap ?.Ho he mirat en el portàtil del meu fill i també surt igual .
    Gràcies ,amic!!
    Núria.

    ResponElimina
  6. Tranquila Núria, tot està bé, el Sergi ja ha publicat.

    ResponElimina
  7. Ei, Núria, t’ofereixo una experiència audiovisual; obre dues finestres, una amb aquest blog i altre al el blog del Sergi i fes sonar la música mentre mires les fotografies de Montserrat sota la neu, queda molt guapo!, Una abraçada.

    ResponElimina
  8. I tant que he gaudit del que m'has aconsellat .

    Aquest cop ,has aconseguit una musica molt re-bonica i amb les fotos de Montserrat,renoi!! quina estona per descansar del neguit diari .
    Bona setmana i salut !!
    Namasté !!
    Núria.

    ResponElimina
  9. Gràcies Núria, igualment!!!

    ResponElimina