Traductor [translator]


dimecres, 14 d’abril de 2010

- Contemporani


Sembla com si després de les grans revolucions industrials, el següent pas fos dotar d’ànima a les màquines, convertir-les en fidels nostres. Els comandaments a distància, els Gps, els ordinadors, l’obsessió per la robòtica...Un munt d’objectes que només tenen sentit estant al nostre servei. És com si volguéssim viure en un món artificial, sotmès a nosaltres i a la nostra capacitat de creació, atorgant un segon lloc als problemes socials i personals que la tecnologia no te capacitat per resoldre. Quin lloc ocupa la fe en aquest entorn? Quin lloc hem reservat per al compromís personal i la dedicació al nostre esperit? Sembla com si la força creadora de Déu, en comptes d’admiració i devoció, ens produís rivalitat i competència. Com si volguéssim el regne, però no volguéssim Déu en ell. Perquè el Seu compromís és d’amor, i el nostre , d’auto complaença.

8 comentaris:

  1. Hola Manel,he llegado a la conclusión que podemos tener tiempo para todo sin ser prisioneros de la nueva tecnología, yo lo tengo. Dos tardes a la semana hago voluntariado y eso me ayuda a no despegar los pies de la tierra y estar muy cerca de los problemas de la vida y de las personas en su última etapa terrenal, quizás de momento no entiendas lo que te digo, otro día te lo explicaré.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Hola Rosa, no es que no lo entienda, es que quiero saber más, promete ser algo que me puede aportar cosas. La tecnologia es necesaria y consequente de nuestra evolución, se salvan muchas vidas gracias a la tecnologia, lo que no entiendo es porqué eso se considera un éxito de nuestras capacidades y no una muestra de amor hacia nuestros hermanos. Muchas gracias por tus palabras, y espero esa explicación! Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Hola Rosa, espero esa explicación, con entusiasmo. La tecnologia es consequencia necesaria de la evolución, a mí me encanta! Salva muchas vidas, lo que me preocupa es que no llega a todo el mundo, y a veces dudo de si puede más el ego inventivo que la intención que hay detrás. Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Has cambiado la imágen, pensé que me había equivocado, esta me gusta más. No seas tan impaciente no es nada del otro mundo..es de este, me ha salido un chiste sin querer. Te enviaré un privado y te lo contaré, no sé que me pasa pero hoy la ironía me acompaña todo el día, será porqué veo una luz al final del tunel y esto lo digo muy en serio.
    Bona nit.

    ResponElimina
  5. Agradezco tu ironia que interpreto cómo buen humor. A veces para ver la luz, tambien hay que ver el tunel. Ayer me daba error al enviar los mensajes y pensando que no se publicaban repetí y han salido dos. Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Hola Manel, per circumstancies de la vida a casa sempre hem estat envoltats de tecnologia. El meu marit,era un enginyer amb moltes ganes de fer coses noves i d'aprendre de les noves tecnologies.
    No obstant mai va posar en primer lloc la feina , la seva família era el seu motor per tirar endavant. Els seus fills i jo,sentim orgull de la seva manera de fer .Saps? els seus fills sempre li deien "pare ets un savi despistat".
    Idear màquines era la seva feina, però tenia una frase que deia . " la robòtica mai podrà ocupar el lloc de la persona.Per crear la màquina fa falta l'enginyer i perquè funcioni l'operari". No li agradava pensar en un mon ple de màquines "sàvies".
    Crec que tot ha de tenir la correcta mesura !!

    Namasté !!
    Ah! Manel!! em costa penjar els comentaris. abans d'aquest s'han perdut dos en les ones d'Internet. . Ara sembla que he trobat el truquet .renoi!! la tecnologia.
    Núria

    ResponElimina
  7. Hola Manel !! Bon dia de Sant Jordi .

    Una abraçada !
    Núria.

    ResponElimina
  8. Bon Sant Jordi!!!
    Gràcies Núria per les teves paraules i per compartir les teves vivències, trobo molt sàvies les paraules del teu marit i la seva manera de fer. Déu és amor, i li podem dir de moltes maneres; família, amics, bonança... potser l’important no és el nom que li donem, sinó la funció d’Ell que fem.
    Una abraçada! Namasté!!! M’ha alegrat la teva generositat.

    ResponElimina