Traductor [translator]


dijous, 2 de desembre del 2010

- Silenci


La vida és com un sediment de tràfic, televisió, nens que corren, veïns que parlen i telèfons amb melodies inapropiades en moments inoportuns. Quan tot això ens manca, comencem a sentir-nos sols i a escoltar sorolls insospitats com el cruixir de la fusta o els llampecs en la distància. En mig de tot això, hi ha tot allò que parla en silenci; l’espelma que crema, el núvol que passa, el camí que segueix, el sol que s’amaga. El nostre esperit també està en silenci, soterrat sota sorolls d’un món que parla sense dir res, i que quan calla és perquè està enfadat. Només sentim allò distant quan tot el que tenim a la vora calla. El nostre esperit crema, cruix i llampega, el deixarem viure a l’hivern? o el farem créixer a la primavera?

6 comentaris:

  1. Hola molt bona nit Manel: no estic passant gaires bons dies,ja que he tingut la marona enllitada.Sembla que avui està millorant.
    He estat llegint el comentari,bo primer escoltant la música,aquesta vegada m'ha semblat molt plena de vida,gens silenciosa ,hi ha trossos del vídeo que sembla talment que el cel blau sigui el lloc adient per que els núvols dansin.Molt bonica la teva presentació musical i visual.
    Llegiré i miraré de escriure sincerament ,les sensacions i com de malament gestiono el meu silenci i el dels altres.Ara no tinc temps !!
    Bona nit Manel i un fins a sempre !!
    Nuria

    ResponElimina
  2. Bona nit Núria, primer de tot desitjar-te que la teva marona estigui millor, que això és essencial. T’agraeixo molt el teu comentari sobre el vídeo, l’altre dia parlant amb el meu germà em deia que perdo massa el temps, i jo vaig dir-li que sí, que era cert, però que amb aquest temps que perdia provava de fer coses que pogués compartir amb els altres. Vull dir que l’important per mi es saber que el que faig arribar a algú, li agradi o no, ho entengui o no..., i tu sempre estàs present, agafant la meva mà i oferint-me la teva, em sento molt regalat de la teva amistat Núria. Espero que puguis descansar i que ràpidament estigueu tots bé a casa, ara i sempre. Una abraçada forta.

    ResponElimina
  3. Hola Manel:tinc una estona per fer quatre paraules en el blog d'un amic.
    No el gestiono gens de bé el silenci ,no vull dir que m'agrada el soroll ,al contrari .
    Gaudeixo escoltant música amb silenci ,passejant amb silenci, per parlar amb el meu interior ,com dius tu..aquell silenci soterrat enmig de mols sorolls" no externs ,ans al contrari ,interns i molt amagats .
    El silenci que a mi em fa mal es el que parla ,,no se si m'explico bé ,allò de "quien calla otorga" no m'agrada ,Per mi la paraula dita amb respecte ,sense soroll es mostra d'estima .La manca de resposta a una pregunta ,la manca de confiança ,el rebuig ,per mi tot aixo si es fa en silenci ,vull dir sense donar la cara fa mal molt de mal.
    Una amiga fa poc va dir-me : saps que passa Núria? ,que ets transparent... renoi ... que vols dir ?..dons que es veu com ets ,que no amagues sentiments i emocions que dius el que penses i fas el que dius. A partir d'aquestes paraules vaig reflexionar .. per si em calia fer silenci . Aprendre Manel ,amagar sentiments i maneres de fer. Un xic dificil ,pero... si cal !! i em sembla que a vegades si .
    Un fins a sempre !! .
    Nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria, m’agrada molt l’expressió que utilitzes d’escoltar música en silenci, potser aquí és on comença l’aventura del silenci, quan el veiem com a possibilitat de la que podem treure profit. No sé si vas llegir un comentari al 100 peus, on algú (je je), referia una frase de Debussy; “ la música és el silenci entre les notes”.

    És cert que podem utilitzar el nostre silenci per ferir els altres, i també és cert que és una crueltat. Però em fas preguntar-me si l’eina de fer mal és el nostre silenci, o enfrontar a l’altre amb el seu a través del nostre. Com quan truques per telèfon a algú que necessites i no te l’agafa, no t’ha passat de pensar; i ara que faig? El silenci fa mal quan no dóna resposta a les nostres necessitats, penso.

    Saps, a mi em passa semblant a tu, no em considero pas transparent, s’ha de rasca una mica per trobar-me, però en general vaig molt obertament amb la gent, amb molta sinceritat, i també m’han dit que hauria de canviar, però respecta a això, i ja que avui estic tivant una mica de referències, recordaré una frase de Charles Chaplin que vaig llegir fa poc, després de tant de temps que casi l’havia oblidat; “ Sigues tu mateix i intenta ser feliç, però abans que tot, sigues tu mateix.”, Ho deixo aquí ;D. No canviïs Núria, sinó els teus amics ja no sabren qui ets! Una abraçada forta.

    ResponElimina
  5. "El silenci fa mal quan no dóna resposta a les nostres necessitats " Totalment d'acord Manel .Aprendre a gestionar el silenci i les nostres necessitats .
    Son complicades les relacions entre els éssers humans !! i tant fantàstiques que sons quan tot flueix fen el seu curs normal .
    Mirare de llimar quelcom de la meva manera de fer ,peró sense passar-me gaire .
    Bon "pon" si es el cas i bona Festa de la Immaculada .
    nuria

    ResponElimina
  6. Hola Núria, espero que hagis passat tu també una bona festa de la Immaculada, jo vaig anar a visitar a la moreneta, que sempre va bé.
    Jo he arribat a la conclusió, i en vaig fer menció l’any passat a l’entrada nomenada “Desembre” ,de que si llimes per una banda, et surt per l’altra. Crec que som com els arbres, que s’han de podar cada any, perquè estiguin ben bonics a la primavera, però els hi tornaran a caure les fulles i a créixer les branques, potser no les mateixes, però sí d’altres.
    No podem ser perfectes, ni podem ser iguals, no vam ser creats d’aquesta manera. Una abraçada.

    ResponElimina