Traductor [translator]


dilluns, 7 de febrer del 2011

- El pla dels albats (presentació)


Fa uns anys vaig visitar a Olèrdola el “pla dels albats”: entre desenes de tombes antropomorfes excavades a la roca, de l'alta edat mitjana, trobes centenars de petitíssimes excavacions fetes per als nens, impressiona. Se sap ben poc d’aquella època, després de la gran evolució soferta al període romà, hi va haver una passa enrere social; van desaparèixer les ciutats, la tecnologia, i la cultura només és va mantenir gràcies als monestirs. La mortalitat infantil era desmesurada, no hi havia medicaments, ni metges, ni res. Ara tenim medicaments, tenim metges, tenim tecnologia, medis, informació... Però en els països menys desenvolupats els nens segueixen sent víctimes de les circumstàncies; el pla dels albats segueix creixent cada dia en el món que estem fent nosaltres. Aquest és el teu món, tu el pots canviar.

8 comentaris:

  1. Hola Manel, me han gustado mucho tus palabras, el vídeo y la música, todo encadenaba perfectamente, gracias por compartir, este es nuestro mundo y nosotros podemos cambiarlo.

    Una abraçada.
    Rosa.

    ResponElimina
  2. Hola Rosa, muchas gracias. Hoy alguien que había visitado el bloc me ha preguntado ¿cómo puede uno cambiar el mundo?. Creo que personas cómo tu que con vuestra labor solidaria haceis mejor la vida a otras personas, sois una respuesta.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Hola bon dia: desconeixia aquest racó del nostre país i el tinc aprop... el teu blog ha fet que el descobrís, gràcies .
    Per canviar el mon,dons...mirar primer que, el nostre fer sigui adient amb les altres persones que ens envolten i axis pas a pas ampliar aquest cercle .Poder pensar que el nostre gra d'arena ha fet que quelcom fos per un rato més feliç i respectar aquest be de Déu que es la natura i els animals,conservant aquest nostre planeta amb condicions .
    El vídeo i la música com sempre !! adients a les paraules .
    Nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria, gràcies per les teves paraules. Doncs estic d’acord amb tu, una primera passa és fer el món millor al nostre voltant, en el tracte que tenim amb els altres, cuidant el nostre entorn... i poc a poc, anar exportant-lo, persona a persona, racó a racó. Hi ha dos mons, el que ens acull i en el que vivim, en el que fem la nostra quotidianitat, si no arreglem primer un no podrem fer res per l’altre. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Toc Toc que hi ha algú
    nuria ?????
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Hola Núria! Sento la tardança en contestar però he estat treballant de nit i avui he estat a una presencial del tema estudis, m'he hagut d'anar sense dormir i fins ara no he estat actiu. Per cert, sembla que tinguis un ràdar, sempre em fas un toc quan treballo de nit, ;D.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Hola Manel....es maco sentir la paraula treballo,ja que es un bé apreciat, en el temps de crisis que tenim.
    Apa,que no tens temps ni per dormir,aconseguir una fita.....no sempre es fàcil .
    Ànims ,Manel,que pas a pas arribaràs allà on tu desitges.
    Bo..bona feina i bon diumenge.
    Una abraçada
    Nuria

    ResponElimina
  8. Sí Núria, estic agraït de tenir feina, només em queixo perquè estic cansat avui. Ja veurem la fita... De moment m'he pujat al tren i gaudeixo del camí, la fita és el viatje, el destí no el deixo en mans meves. Moltes gràcies per els teus ànims Núria, les teves paraules són sempre moments de descans en el camí. Fins aviat, una abraçada.

    ResponElimina