Traductor [translator]


dilluns, 21 de febrer de 2011

- Fràgil


Us convido, a qui ho desitgi, a submergir-nos en el món de la fragilitat.
Allò fràgil no és només el que pot trencar-se fàcilment, ni allò que necessita molts cuidats. El realment fràgil és allò que necessita un amor especial, una atenció especial, unes carícies concretes. Allò que és humà i diví, per la seva delicadesa, per la seva simplicitat i per el seu misteri inassolible. Allò que escapa a l’enteniment, no a la comprensió, allò del que podem parlar i les paraules seran buides sense actes d’amor i solidaritat que les facin humanes i no científiques. No em puc sentir lliure de pecat si una persona fràgil està desatesa. No em puc sentir fràgil, si la fragilitat requereix de mi. No puc canviar el món, però puc canviar el món en tu.

5 comentaris:

  1. Todos somos frágiles en algún momento de nuestra vida, es entonces cuando necesitamos esas palabras y ese aliento para continuar, todos podemos hacer un mundo más fácil dando lo mejor que tenemos y no me refiero a nada material. Un buen texto para la reflexión, acompañado siempre de una buena música.

    Un abrazo.

    Rosa.

    ResponElimina
  2. Estimat Manel : Fantàstiques reflexions!!
    A vegades la fragilitat la podem associar a la immaduresa,quant algun cop hem escoltat:no se'n sortirà ,es molt fràgil i no sabrà tirar endavant. Beneïda fragilitat, que ens fa acostar-nos als altres ,per sentir-nos acollits i estimats ,beneïda fragilitat que ens dona les forces per tirar endavant .
    Avui en la teva musica....s'escolta i es palpa la fragilitat que l'envolta.
    Bona feina
    Una abraçada
    nuria

    ResponElimina
  3. Hola Rosa, estoy de acuerdo contigo, tenemos que dar más de nosotros mismos, todos podemos ser frágiles puntualmente en algún momento, es cierto, y ese aliento que recibimos de los que nos ayudan quedarà para siempre en nuestros corazones, imaginate lo necesitado de amor que ha de estar el corazón de alguien que es fràgil todos los dias de su vida debido, por ejemplo, a una discapacidad. Da para pensar un rato. Un abrazo y gracias por tus enriquecedoras palabras.

    Hola Núria, gràcies també a tu per les teves paraules plenes d’energia i poesia. La vida ens enforteix poc a poc. M’agrada el tracte que fas de la fragilitat; com la nostra fragilitat ens uneix als altres, no només per ajudar-los a ells, sinó també per sentir-nos estimats nosaltres. Es bonic veure en la fragilitat pròpia també la dels altres, i estimar la fragilitat dels altres com si fos la teva pròpia fragilitat. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Toc toc!!! que hi ha algú!!

    hola Manel !!
    Nuria

    ResponElimina
  5. Hola Núria!!! Gràcies per pasar-te pel bloc i per fer-me aquest toc tan dolç. Una abraçada.

    ResponElimina